Posted by on set. 22, 2017 in Actes de Plens 2017 | 0 comments

 

CÒPIA CERTIFICADA DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’HORTA DE SANT JOAN CELEBRADA EL DIA VINT-I-VUIT D’ABRIL DE DOS MIL DISSET.

 

 

A Horta de Sant Joan, vint-i-vuit d’abril de dos mil disset, essent les 22.00 hores, prèvia l’oportuna convocatòria, es reuneixen a la Casa Consistorial i en la seva Sala de Sessions els senyors i les senyores que tot seguit es relacionen a l’objecte de celebrar la sessió ordinària del Ple a que han estat convocats.

 

Sessió núm.: 03/17

 

Assisteixen:

 

Regidors i regidores:

Joaquim Ferràs Prats

Rosanna Rel Aguilar

Jordi Antolí Andreu

Ricard Joan Grau Rallo

José Sabaté Capafons

Jordi Martín Cuello

 

Secretària: Elvira Alonso Clúa

 

Excusen la seva assistència:

Jordi Badia Guimerà

José Antolí Badia

Soraia Roig Segura

 

No excusen la seva assistència:

 

 

———-

 

 

PUNTS A TRACTAR:

 

  1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió ordinària del dia 27 de gener de 2017 i extraordinària de 5 d’abril de 2017.

 

  1. Donar compte i/o ratificar els decrets d’alcaldia número 6, 7 i 8 de 2017.

 

  1. Aprovació, si s’escau, de les mocions:
  • Moció en suport de la plataforma “Trans*forma la salut” per a un nou model de salut.
  • Moció per a instar al Consell Comarcal la signatura d’acords amb les empreses de transport que actuen a la comarca de la Terra Alta.
  • Moció d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum.

 

  1. Aprovació, si s’escau, del Pla d’Acció de l’Energia Sostenible.

 

  1. Aprovació, si s’escau, del nomenament del lloc de tresoreria.

 

  1. Aprovació, si s’escau, del Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Terra Alta i els ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, La Fatarella, Horta de Sant Joan, El Pinell de Brai i Prat de Comte per executar el projecte “Pla d’ocupació Terra Alta 2017”, el marc del Pla de Foment 2017 que promou la Diputació de Tarragona.

 

  1. Aprovació, si s’escau, del resum numèric general del padró municipal a 1 de gener de 2017.

 

  1. Assumptes varis.
  • L’alcaldia informa.

 

  1. Precs i preguntes.

 

 

_____________________________________________________________________

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 27 DE GENER DE 2017 I EXTRAORDINÀRIA DE 5 D’ABRIL DE 2017.

 

S’aprova per UNANIMITAT dels cinc (5) membres presents dels nou (9) de dret que composen el Ple de l’Ajuntament, el contingut de l’acta de la sessió ordinària celebrada el dia 27 de gener de 2017 de la qual no es dóna lectura tota vegada que els regidors disposen d’una còpia que els hi ha estat lliurada amb anterioritat al Ple.

 

S’aprova per UNANIMITAT dels cinc (5) membres presents dels nou (9) de dret que composen el Ple de l’Ajuntament, el contingut de l’acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 5 d’abril de 2017 de la qual no es dóna lectura tota vegada que els regidors disposen d’una còpia que els hi ha estat lliurada amb anterioritat al Ple.

 

 

  1. DONAR COMPTE I/O RATIFICAR ELS DECRETS D’ALCALDIA NÚMERO 6, 7 I 8 DE 2017.

 

Es dóna compte i es ratifica per UNANIMITAT dels cinc membres presents, el Decret número 6/2017 d’adhesió al Conveni Subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona amb que s’estableix el Pla extraordinari d’assistència financera local 2017, del qual no es fa lectura perquè els regidors ja disposen d’una còpia que els ha estat lliurada abans de la sessió.

 

Es dóna compte del Decret número 7/2017 d’estimació parcial de la reclamació formulada per SEGURCAIXA, SA pels danys derivats del sinistre a l’immoble del C. Bonaire, 61 baixos (Pl. Catalunya), del qual no es fa lectura perquè els regidors ja disposen d’una còpia que els ha estat lliurada abans de la sessió.

 

Es dóna compte del Decret número 8/2017 per a comptar amb l’assessorament de la Sra. CMB fins al juliol de 2019, pel que fa patrimoni arquitectònic d’Horta de Sant Joan, del qual no es fa lectura perquè els regidors ja disposen d’una còpia que els ha estat lliurada abans de la sessió.

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES MOCIONS:
  • MOCIÓ EN SUPORT DE LA PLATAFORMA “TRANS*FORMA LA SALUT” PER A UN NOU MODEL DE SALUT.

 

L’alcalde resumeix els punts més importants que recull la moció que literalment es transcriu a continuació:

 

“En els darrers anys la veu de les persones trans*, és a dir, les persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat en néixer o expressen la identitat de gènere de manera no normativa, s’ha deixat sentir ben alta per exigir que el fet trans sigui reconeguts com un fet vital i una experiència personal fruit de la llibertat individual. Les persones trans es reclamen part integrant de la societat, de la que participen des de la seva diversitat, i lluiten per ampliar els espais de vida on la identitat de gènere és un dret respectat.

 

Aquesta lluita ve motivada per la gran estigmatització que pateix el col·lectiu en la societat. El món de l’educació, el laboral, l’oci i l’esport o els mitjans de comunicació, entre d’altres, tenen interioritzada molt sovint una actitud transfòbica que exclou les persones trans*. Una clau d’aquesta estigmatització és la patologització de la condició trans*, és a dir, les persones han de passar un diagnòstic clínic o psiquiàtric per poder ser ateses. Aquest fet vulnera el dret fonamental a la lliure identitat de gènere, anul·la la llibertat individual i estigmatitza la persona davant la societat. Ens trobem davant del mateix cas en què es trobaven les persones homosexuals fa trenta anys, quan l’homosexualitat era considerada un trastorn psiquiàtric. La societat, avui, no pot considerar més el fet trans com una patologia, sinó com una condició humana.

 

La plataforma Trans*forma la Salut, formada per un conjunt d’associacions i persones independents que representen la diversitat del col·lectiu trans*, treballa pel reconeixement de les persones trans* en igualtat en la nostra societat. La seva reivindicació es basa en el següent decàleg:

 

  1. Existeixen altres condicions de gènere més enllà del binarisme que estructura la societat occidental actual: home/dona. La condició trans* no és una patologia, és una condició tan antiga com l’ésser humà que ha enriquit totes les societats que l’han considerat respectat com actiu.

 

  1. Entre els drets humans bàsics es troba el dret a l’autodeterminació i al lliure desenvolupament personal que inclou la identitat de gènere. Cadascú construeix aquesta identitat lliurement i ha de ser reconeguda i respectada per la societat i l’administració, que a més ha de vetllar-la. La transfòbia, és a dir, l’atac o prejudici contra la llibertat d’identitat de gènere, ha de ser perseguida.

 

  1. S’ha de protegir la llibertat de les persones menors d’edat (de 0 a 18 anys) per desenvolupar-se sense condicions de gènere. Respectant la seva identitat, prevenint la violència de gènere, incloent referents positius d’identitats diverses en la seva educació.

 

  1. El model sanitari d’atenció a les persones trans* ha de ser no patologitzador i desmedicalitzat. Ha d’acompanyar l’individu respectant els seus tempos i proporcionar-li instruments (com poden ser acompanyament psicològic, tractaments hormonals, operacions…) per ajudar-lo en la construcció de la seva identitat de gènere, sempre respectant les seves decisions.

 

  1. L’accés a aquests recursos sanitaris ha de ser lliure i universal, sense condicions. L’administració no pot ni obligar (e.g. en el cas de nadons intersex) ni negar (e.g. negant la condició de trans* amb un diagnòstic) l’ús d’algun d’aquests recursos.

 

  1. Tot el personal de l’administració que hagi de tractar amb persones trans* ha de rebre formació específica de sensibilització. En particular els professionals del sistema sanitari, que a més han de tenir coneixements sobre la diversitat de gènere i dels processos de transició.

 

  1. Els membres del col·lectiu són actius indispensables per a la creació, desenvolupament i avaluació de qualsevol projecte que tingui a veure amb el col·lectiu, ja sigui en matèria de salut, educació, mitjans, etc.

 

  1. Dintre del col·lectiu hi ha sectors especialment estigmatitzats i maltractats que han de comptar amb una atenció i suports específics: persones grans, menors, persones privades de llibertat, amb diversitat funcional, persones migrades (també de sol·licitants d’asil), persones a l’entorn del treball sexual, persones amb malalties cròniques (VIH, afectació de salut mental, etc.), persones sense recursos econòmics o suport familiar, víctimes de tracta, persones que pertanyen a ètnies minoritàries, persones que es visibilitzen en comunitats religioses, i altres.

 

  1. Igualtat efectiva a l’accés a una vida digna garantint l’accés al mercat laboral en igualtat d’oportunitats, per exemple afavorint l’eliminació de l’opinió distorsionada i negativa que es té de les persones trans*.

 

  1. Com a col·lectiu estigmatitzat, estereotipat i “folkloritzat”, els mitjans de comunicació tenen l’obligació de donar-ne més visibilització i que sigui responsable, veraç i positiva.

 

En especial, la plataforma proposa un nou model d’atenció a la salut que integri plenament les persones trans* en la societat, que compleixi la llei 11/2014 del Parlament de Catalunya contra la LGTBIfòbia i en últim terme que compleixi la definició que fa la OMS de salut com a accés al benestar. El nou model d’atenció a la salut a les persones trans que proposa la plataforma és públic i gratuït perquè el fet trans no té classe social i la salut és un dret; per a menors, adults i gent gran; no binari i respectuós amb la identitat personal; integral i social, perquè ha de donar resposta a la integració social de la persona; obert perquè les identitats de gènere són dinàmiques; no tutelar i que acompanyi la persona des de la seva autonomia; no capacitista sinó inclusiu; i universal perquè no importa la trajectòria personal, àmbit laboral, diversitats funcionals, classe social o estat migratori.

 

En els darrers mesos la plataforma ha presentat una Queixa per Vulneració de Drets Fonamentals al Parlament de Catalunya i al Síndic de greuges, ha estat amb converses amb els grups parlamentaris i ha intervingut en la Comissió de Salut del Parlament. Actualment està en converses amb el Departament de Salut per tal d’elaborar un model en aquestes línies.

 

La Plataforma demana la implicació real del Departament de Salut en l’ampliació del centre de referència ja existent (Unitat Trànsit, de l’Institut Català de Salut) amb la diversitat de professionals que requereix la diversitat trans*; el desplegament d’unitats en el territori; l’eliminació del diagnòstic clínic (de transsexualitat, criteris DSM5, CIE10, diagnòstic diferencial ni cap altra avaluació clínica) en tots els àmbits del sistema sanitari; una atenció individualitzada segons el recorregut vital de la persona; l’eliminació de les unitats que apliquen mètodes que patologitzen explícitament o implícita el fet trans*; la formació i sensibilització dels i de les professionals de la salut i l’educació; la reducció i transparència de les llistes d’espera de les operacions quirúrgiques per equiparar-les a la mitjana de les altres operacions incloses en el sistema de salut; l’acompanyament psicoterapèutic i implementació d’altres serveis integrals; i la participació de representants del col·lectiu en el disseny d’estratègies i polítiques de salut…”

 

Els membres presents al Ple volen donar suport a les reivindicacions de la Plataforma Trans*Forma la Salut i per UNANIMITAT dels cinc (5) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els senyors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), s’ACORDA:

 

Primer. Donar suport a les reivindicacions descrites de la Plataforma Trans*Forma la Salut.

 

Segon. Donar suport al Decàleg descrit en la moció.

 

Tercer. Implementar mesures o protocols per integrar les persones trans* del municipi en els àmbits de l’educació, treball, cultura, esport i associacionisme, en la línia descrita en la moció.

 

Quart. Implementar mesures o protocols per a tractar els casos de menors trans* en les escoles i instituts del municipi, així com altres equipaments municipals, des del respecte a la identitat de gènere del menor i des d’una perspectiva despatologitzada, en la línia descrita en la moció.

 

Cinquè. Inspeccionar de manera específica i corregir els casos de violència transfòbica que es donin en àmbits de competència municipal.

 

Sisè. Traslladar el contingut d’aquesta moció al Govern de la Generalitat, al Departament de Salut i al Parlament de Catalunya.

 

Setè. Traslladar el contingut d’aquesta moció al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

 

En aquest moment s’incorpora al Ple el regidor Ricard Grau Rallo.

 

  • MOCIÓ PER A INSTAR AL CONSELL COMARCAL LA SIGNATURA D’ACORDS AMB LES EMPRESES DE TRANSPORT QUE ACTUEN A LA COMARCA DE LA TERRA ALTA.

 

Per part de l’alcaldia s’exposa que vist el certificat de l’acord pres pel Ple del Consell Comarcal de la Terra Alta en sessió ordinària del dia 30 de gener de 2017, referent a l’aprovació de la moció per instar al Consell Comarcal a la signatura d’acords amb les empreses de transport que actuen a la comarca de la Terra Alta.

 

Vistos els antecedents de l’esmentada moció que es transcriuen literalment a continuació:

 

“Afortunadament les Terres de l’Ebre es van consolidant com a territori autònom, independent del Camp de Tarragona, els serveis educatius que hi ha en l’actualitat són d’una gran diversitat.

 

Tot i que la nostra comarca disposa d’un Institut Públic on s’imparteixen algunes línies de Cicles Formatius de Grau Mitjà, la graella de formació que tenim a la Terra Alta, sovint no és el suficient àmplia per cobrir les necessitats dels estudiants de la comarca, fet que condiciona que aquests busquin l’oferta formativa no existent aquí, a un altre lloc, a ser possible proper al seu domicili.

Afegir també el fet de tenir consolidat el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, el qual es va impulsar tot justa ara fa deu anys, amb un ventall, cada cop més ampli d’estudis universitaris al territori, que permeten que una gran quantitat d’alumnes de les Terres de l’Ebre no es vegin obligats a marxar, a buscar-se un habitatge de lloguer (el més prop a Tarragona o Lleida) per poder cursar estudis superiors i per tant, a no haver de tenir unes despeses mensuals fixes molt elevades i en ocasions difícils de gestionar per moltes famílies.

 

Si ara, dintre de Terres de l’Ebre, s’ha aconseguit teixir una bona oferta acadèmica reglada, si s’ha d’aconseguir aproximar estudis de nivell superior a la gent de la zona, cal que des de les Administracions Públiques es faci un esforç per consolidar-ho, per avantatjar que el jovent pugui estudiar sense necessitat de marxar de la comarca, evitar l’èxode i a la vegada proporcionar al territori un augment de gent jove preparada i disposada a tirar-lo endavant, casuística que per al grup comarcal d’ERC esdevé el principal problema de la nostra comarca, el qual cal tractar amb urgència i contundència.

 

Per tal que tot això tiri endavant, és necessària una clara implicació de l’Administració Pública, oferir, quantes més possibilitats millor, quant major sigui l’oferta en tots els sentits, més positiu serà el resultat final i per que això esdevingui una realitat, també cal parlar amb l’empresa privada, cal establir una relació directa entre Administració – Empresa privada – usuaris dels serveis, és per això, que mantenir un percentatge de gent jove al territori, que entenem que una mesura important i necessària, és establir una oferta de línies d’autobús apta, compatible i consensuada entre l’empresa i els usuaris que aposten per no marxar, per seguir vivint als nostres pobles i tot i això, no renunciar a seguir estudiant, a formar-se i més endavant a iniciar-se al món laboral.

 

Ens cal un teixit de transport a l’alçada de les necessitats comarcals, ens cal facilitar la vida i proporcionar millores i opcions a la gent de la Terra Alta, ens cal treballar…”

 

Per tot l’exposat, el Ple per UNANIMITAT dels sis (6) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Donar suport, a la signatura d’acords amb les empreses encarregades del transport a la Terra Alta, a fi i efecte que es pugui disposar d’un servei de transport públic que connecti la nostra comarca amb les comarques veïnes, Tortosa principalment, i coincident amb l’horari escolar dels estudiants, que en general sol ser molt homogeni i similar independentment dels estudis que cursin.

 

Segon. Consolidar una bona oferta de línies horàries d’autobús, ja que és l’únic transport públic que tenim a la comarca, cal teixir un mapa de mobilitat a nivell intern de comarca, com també línies que enllacin la Terra Alta amb altres pobles de comarques veïnes.

 

Tercer. Una oferta de transport consolidada, cal que vagi acompanyada d’abonaments i bitllets d’un import raonable, amb aplicacions de descomptes a estudiants, famílies nombroses i famílies monoparentals. Per tant, instem al Consell Comarcal de la Terra Alta a fer constar aquestes variables dintre dels acords.

 

Quart. Trametre aquesta moció als Ajuntaments de la comarca, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a les empreses que presten els serveis de transport a la comarca.

 

 

  • MOCIÓ D’ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

 

Per part de l’alcaldia s’exposa que el manifest vol mostrar reivindicacions històriques del nostre país procedint a la realització del referèndum.

Es pretén que el Govern de Catalunya i el de l’Estat arribin a un acord per la seva celebració.

 

L’alcalde procedeix a la seva lectura que diu així:

 

“El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

 

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

 

Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

 

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

 

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

 

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

 

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

 

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

 

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

 

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

 

Per tot això:

 

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

 

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

 

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

 

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.

 

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

 

Aquest Ajuntament ja va manifestar, per acord del seu plenari de data 28 de novembre de 2016, llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix.

 

En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum”

 

Abans de la votació la secretària vol fer un advertiment legal llegint íntegrament l’informe que diu així:

 

“ANTECEDENTS:

 

En data de 28 de novembre de 2016 el Ple de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, va aprovar els acords següents:

 

“Primer. Manifestar el suport de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la resolució del Parlament de Catalunya per a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència, com a molt tard, el setembre de 2017.

 

Segon. Col·laborar en l’organització del debat sobre el procés constituent al nostre municipi de forma coordinada amb l’Associació de Municipis per la Independència, en el moment que les institucions iniciïn el seu desplegament. Comprometre’ns a fer una crida a la participació de la ciutadania, al costat de les entitats locals, per tal que sigui el màxim de transversal socialment i política.

 

Tercer. Mostrar tot el recolzament als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.

 

Quart. Condemnar la politització de l’estament judicial espanyol i exigir institucionalment una separació real de poders com a garantia de la democràcia.

 

Cinquè. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

 

Per part de la secretària es va informar abans de la pressa dels acord, advertint en el seu moment del deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o no fer cas a les resolucions suspeses i/o impugnades pel Tribunal Constitucional, apercebent de les eventuals responsabilitats que es pugui incórrer en l’adaptació de determinats acords.

 

El passat mes de febrer de 2017, el Ple del Tribunal Constitucional anul·la per unanimitat la Resolució del Parlament de Catalunya que preveu la celebració d’un Referèndum al 2017.

 

Avui trobem que part de la Resolució 306/XI, en determinats capítols titulats “Referèndum” i “Procés Constituent” inclòs el Títol I sobre “El futur polític de Catalunya” han estat impugnats i s’ha acreditat que aquests apartats incompleixen el que ha establert el Tribunal en varies resolucions (STC 259/2015, ATC 141/2016, Providència 1 d’agost de 2016 i ATC 170/2016).

 

S’adverteix doncs, que en el punt temporal que ens trobem, existeixen ja diverses resolucions de l’Alt Tribunal que coincideixen reiteradament en el fet de declarar inconstitucional i nul l’adopció d’acords en relació a la celebració d’un Referèndum a Catalunya.

 

CONCLUSIÓ:

La moció que es pretén aprovar: Moció d’adhesió al pacte Nacional pel Referèndum, vistos tots els antecedents exposats, es creu que contravé a les Resolucions que emanen del Tribunal Constitucional i es per això que se’ls adverteix del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els continguts dels acords declarats nuls, apercebent-los de les eventuals responsabilitats, en que les poguessin incórrer.

 

Aquesta és l’opinió de qui subscriu aquest informe, sense perjudici d’una altra millor fonamentada en dret.”

 

L’alcalde comenta que aquesta moció és una moció de caire polític i la interpretació que ha fet el Tribunal Constitucional és restrictiva i per sobre de les restriccions ha de prevaldre el dret democràtic d’exercir la lliure opinió i en aquest cas el referèndum reflexa que la democràcia està per damunt de les Lleis o d’alguna manera la Llei emana de la democràcia per tant aprovant aquesta moció pensa que no s’està actuant malament simplement s’està exercint la democràcia.

 

Per tot això, el Ple per cinc (5) vots a favor dels regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU) i Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i una (1) abstenció del regidor José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

 

Segon. Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

 

Tercer. Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.

 

Quart. Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE.

 

L’alcalde exposa que el 29 d’abril de 2015, el Ple de l’Ajuntament de Horta de Sant Joan, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de GEH, derivada de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament global i s’adhereix al Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

 

Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest PAES, l’Ajuntament ha designat l’alcalde com a coordinador municipal del Pacte, (el Sr. Joaquim Ferràs Prats és la persona que ocupa aquest càrrec en l’actualitat).

 

L’Ajuntament de Horta de Sant Joan, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de GEH (gasos d’efecte hivernacle), derivada de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, va acceptar la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament global i està adherit al Pacte d’alcaldes i alcaldesses ja que el dia 27 de setembre de 2013, el Ple de la Diputació de Tarragona va adherir-se al Pacte d’alcaldes i alcaldesses com a entitat coordinadora territorial. Amb aquesta adhesió s’assumeix el compromís general de promoure el Pacte d’alcaldes a la demarcació i donar suport tècnic i financer als municipis signataris del Pacte, amb l’objectiu de contribuir en l’eficiència energètica i a mitigar el canvi climàtic d’una manera planificada i efectiva des del món local.

 

El Pacte consisteix en el compromís voluntari de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin de col·laborar en el compliment de la política energètica europea de reduir les emissions de CO2 en, com a mínim, un 20% l’any 2020. De fet, els signataris assumeixen el compromís de fins i tot anar més enllà dels objectius de la Unió Europea, i reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per l’any 2020, tot impulsant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.

 

A nivell municipal trobem exemples com canvi de sistemes de calefacció (gasoil) passant-los a sistemes més ecològics (biomassa), canvi d’enllumenats als edificis municipals com carregadors pels vehicles elèctrics, campanyes de recollida selectiva, elaboració d’un Pla de mobilitat per marcar aparcaments i fomentar que no s’utilitzi el vehicle pel municipi. Tots aquests destinats a disminuir els gasos contaminants a l’atmosfera.

 

El regidor Jordi Martin Cuello comenta que ja fem tard però que és important conscienciar a tots els col·lectius del municipi que poden fomentar aquestes accions mitjançant reunions i crides a la població.

 

Tots els presents coincideixen que cal fer el màxim d’actuacions possible per frenar el canvi climàtic.

 

Per tot l’exposat, el Ple per UNANIMITAT dels sis (6) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Aprovar, el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible d’Horta de Sant Joan.

 

Segon.- Donar compte a la Diputació de Tarragona per al seu coneixement.

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL NOMENAMENT DEL LLOC DE TRESORERIA.

 

ANTECEDENTS I FONAMENTS DE DRET:

 

  1. L’article 1.1 del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, de règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, estableix que són funcions públiques necessàries en totes les Corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional:

 

  1. La de Secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.
  2. El control i la fiscalització interna de la gestió econòmico-financera i pressupostària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.

 

  1. L’article 2.f) del Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, disposa que a les Corporacions locals de classe tercera, com és la d’aquest Ajuntament, la responsabilitat administrativa de les funcions de comptabilitat, tresoreria i recaptació podrà ser atribuïda a membre de la Corporació o funcionaria de la mateixa.

 

De conformitat amb l’anterior, per acord plenari, de data 27 de juny de 2015, aquest Ajuntament va nomenar Tresorera a la regidora de l’Ajuntament, Sra. Rosanna Rel Aguilar.

 

  1. El Reial decret-llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i d’estímul a l’economia ha modificat l’art. 92.bis.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, que queda redactat com segueix:

 

«2. La escala de funcionarios de administración local con habilitación de carácter nacional se subdivide en las siguientes subescalas:

  1. a) Secretaría, a la que corresponden las funciones contenidas en el apartado 1.a) anterior.
  2. b) Intervención-tesorería, a la que corresponden las funciones contenidas en el apartado 1.b).
  3. c) Secretaría-intervención a la que corresponden las funciones contenidas en los apartados 1.a) y 1.b).»

 

La novetat ha estat eliminar a l’apartat 2.c) la frase “(…) salvo la función de tesorería.”

 

  1. La Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques de la Direcció General de la Funció Pública del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques (MINHAP) va publicat aquest mes d’octubre de 2015 uns “Criterios sobre la aplicació de la modificación del artículo 92 bis de la Ley 7/1985, de 2 de abril, de bases de régimen local” segons els quals la modificació de l’article 92 bis de la LRBRL implica que des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei, això és des del 13 de setembre de 2015, els funcionaris pertanyents a la Subescala de Secretaria-intervenció tenen atribuïdes per igual les funcions de secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu, de control i fiscalització interna de la gestió econòmico-financera i pressupostària, i de comptabilitat, tresoreria i recaptació, no podent ser realitzades aquestes funcions per Regidors.

 

Segons els referits criteris, mentre no existeixi un desplegament reglamentari que reguli el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, el MINHAP considera que les funcions de tresoreria en els municipis de menys de 5.000 habitants podrà articular-se mitjançant alguna de les següents possibilitats: agrupació de tresoreria establerta per la respectiva Comunitat Autònoma; lloc de col·laboració, reservat a funcionari amb habilitació de caràcter nacional; la Diputació Provincial o entitats equivalents que assumeixin aquestes funcions mitjançant els seus serveis d’assistència tècnica; o, un altre funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional pertanyent a un altre municipi, acumulant les funcions amb el seu lloc habitual.

 

No obstant això, cal tenir en compte el règim temporal i excepcional, que ha estat introduït per la Disposició final segona de la Llei 18/2015, de 9 de juliol que ha modificat la Disposició transitòria 7ª de la Llei 27/2013 (LRSAL), vigent des de l’11 de juliol de 2015 i fins el 31 de desembre de 2016. Aquesta Disposició Transitòria 7ª ara disposa:

 

  1. (…) Hasta el 31 de diciembre de 2016 , salvo prórroga por la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado, excepcionalmente, cuando en las Corporaciones Locales cuya población sea inferior a 20.000 habitantes quede acreditado mediante informe al Pleno, la imposibilidad de que las funciones de tesorería y recaudación sean desempeñadas por un funcionario de Administración Local con habilitación de carácter nacional , ya sea con carácter definitivo , provisional, acumulación o agrupación , dichas funciones podrán ser ejercidas por funcionarios de carrera de la Diputación Provincial o entidades equivalentes , de acuerdo con lo previsto en el   artículo 36    de la Ley 7 / 1985 , de 2 de abril , o cuando quede acreditado que esto no resulta posible, por funcionarios de carrera que presten servicios en la Corporación Local . En ambos casos, deberán ser funcionarios de carrera y actuarán bajo la coordinación de funcionarios del grupo A1 de las Diputaciones Provinciales o entidades equivalentes. (…)”

 

  1. D’acord amb tot l’exposat, i seguint els criteris del MINHAP, les funcions de Tresoreria d’aquest Ajuntament no poden seguir sent exercides per la Sra. Rosanna Rel Aguilar, regidora de l’Ajuntament. Això implica haver d’articular el corresponent procediment per atribuir novament aquestes funcions a altra persona, sense deixar de garantir la continuïtat en el seu exercici.

 

  1. Davant d’aquest escenari, el propi MINHAP ha indicat, en els Criteris tantes vegades esmentats que, de forma transitòria, i per tal de garantir l’actuació de l’Ens local respectiu, mentre s’articuli alguna de les possibilitats assenyalades, la mateixa persona podrà realitzar les funcions de secretaria, intervenció i de tresoreria.

 

Per tot això, aquest Ple per UNANIMITAT dels sis (6) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Deixar sense efecte l’acord plenari, de data 27 de juny de 2015, d’aquest Ajuntament que va nomenar Tresorera a la regidora de l’Ajuntament, Sra. Rosanna Rel Aguilar.

 

Segon. Atribuir amb efectes de data d’avui les funcions de tresoreria a la Sra. Elvira Alonso i Clúa, secretària-interventora d’aquest Ajuntament, de forma transitòria, i per tal de garantir l’actuació d’aquest Ajuntament mentre s’articula el procediment corresponent en els termes exposats als Fonaments de dret d’aquesta Resolució, en règim de compatibilitat amb les funcions de secretaria i d’intervenció.

 

Tercer. Habilitar a la Secretària a realitzar totes les gestions que siguin necessàries per a efectuar els canvis de signatura.

 

Quart. Traslladar aquest acord a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA I ELS AJUNTAMENTS D’ARNES, BATEA, BOT, LA FATARELLA, HORTA DE SANT JOAN, EL PINELL DE BRAI I PRAT DE COMTE PER EXECUTAR EL PROJECTE “PLA D’OCUPACIÓ TERRA ALTA 2017”, EL MARC DEL PLA DE FOMENT 2017 QUE PROMOU LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA.

 

Per part de l’alcaldia s’exposa que amb la proximitat dels mesos d’estiu i l’afluència de turistes es fa necessària la realització de treballs de manteniment i neteja de diferents espais culturals, arquitectònics i naturals i vist el Conveni esmentat que a tenor literal diu el següent:

 

 

Per tot l’exposat, aquest Ple per UNANIMITAT dels sis (6) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Aprovar el conveni de Col·laboració entre el Consell Comarcal de la Terra Alta i els ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, La Fatarella, Horta de Sant Joan, El Pinell de Brai i Prat de Comte per executar el Projecte “Pla d’Ocupació Terra Alta 2017”, en el marc del Pla de Foment 2017 que promou la Diputació de Tarragona.

 

Segon. Donar trasllat d’aquest acord al Consell Comarcal de la Terra Alta, als efectes escaients

 

 

  1. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL RESUM NUMÈRIC GENERAL DEL PADRÓ MUNICIPAL A 1 DE GENER DE 2017.

 

ANTECEDENTS

 

Pels serveis municipals s’han confeccionat els resums numèrics de la revisió del Padró municipal d’habitants referida a l’1 de gener de 2017, que recullen el resultat de les actuacions dutes a terme durant l’exercici 2016

 

Per confeccionar aquests resums numèrics s’han tingut en compte les variacions produïdes en el Padró d’habitants i rebudes de l’Institut Nacional d’Estadística (en endavant, INE) en els fitxers d’intercanvi mensual, així com els resultats de la coordinació comunicada per aquest ens en els diferents fitxers mensuals fins al mes de març de 2017

 

FONAMENTS DE DRET

 

  1. Articles 81 i 82 del Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, que aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.

 

  1. Resolució de 17 de novembre de 2005, de la Sotssecretaria del Ministeri de la Presidència, per la qual es disposa la publicació de la Resolució de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General per a l’Administració Local, de 25 d’octubre de 2005, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la revisió anual del Padró municipal i sobre el procediment d’obtenció de la proposta de xifres oficials de població.

 

Per tot això, aquest Ple per UNANIMITAT dels sis (6) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (CIU), Rosanna Rel Aguilar (CIU), Jordi Antolí Andreu (CIU), Ricard Grau Rallo (CIU), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

 

Primer. Aprovar el resum numèric general corresponent a la rectificació del Padró municipal d’habitants d’aquest Ajuntament, referit a la data 1 de gener de 2017, i que conté la xifra total d’habitants del municipi resultant de les actuacions dutes a terme durant l’exercici 2016. El resum que s’aprova és el següent (1172 habitants):

 

  1. RESUM NUMÈRIC GENERAL MUNICIPAL

 

Segon. Comunicar a l’INE la xifra de població a 1 de gener de 2017, que resulta d’aquesta rectificació, juntament amb el fitxer que conté tots els registres dels habitants empadronats en aquest municipi a la data esmentada, als efectes del que disposa la Resolució de 25 d’octubre de 2005 d’instruccions tècniques sobre la revisió anual del padró municipal i sobre el procediment d’obtenció de la proposta de xifres oficials de població.

 

 

  1. ASSUMPTES VARIS.
  • L’ALCALDIA INFORMA.

 

Festes Abril: Aquestes festes d’abril ens van visitar membres d’Orta di Atella i van regalar al municipi el quadre que reprodueix el fresc de la Mare de Déu dels Àngels que tenen a Orta di Atella i es pensa que el millor lloc pe a col·locar-lo seria el Convent de Sant Salvador.

L’Ajuntament els va oferir un sopar de germanor per agrair-los la visita i contribuir amb la bona relació que es té.

 

Gelades d’abans de Sant Jordi: L’alcalde i el regidor d’agricultura, Sr. Antolí, han mantingut converses amb el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i amb el Departament d’Agricultura i malgrat que tot el que és assegurable no és indemnitzable, s’intentarà a veure si hi ha alguna possibilitat d’acollir-se algun tipus de crèdit tou per poder capitalitzar-se en cas de problemes econòmics.

El Sr. Antolí comenta que la mateixa zona que va ser afectada per la pedregada, ara ha estat afectada per la gelada.

 

Obres dels carrers: Ara s’està avançant més perquè hi ha més gent treballant. Tot va amb la normalitat i ritme previst. En la visita d’obres (dimarts) els tècnics que revisen el que s’ha fet i inclús s’exigeix el que es fa malament es rectifiqui a cost zero.

A mesura que es va executant l’obra també surten petites actuacions (com per exemple les pedres que sustentaven la base de la creu que s’està plantejant conservar, etc.)

En teoria el 20 de juliol han d’haver acabat l’obra i per tant l’empresa s’ha de posar les piles, una altra cosa serà que per causes justificables s’hagi de demanar pròrroga.

El Sr. Sabaté comenta que probablement al començar l’obra a l’hivern si que s’hagi de sol·licitar pròrroga per les inclemències del temps sofertes.

L’alcalde afegeix que a la plaça s’han trobat restes humanes, s’haurà d’esperar a l’informe de l’arqueòleg, potser això causa d’endarreriment de l’obra, ja s’anirà veient.

 

Mas de Burot: Es va procedir a fer la selecció pública de la direcció de l’obra d’aparellador per la rehabilitació del mas de Burot. Es van presentar 13 persones i es va resoldre en favor del Sr. DE i el projecte el farà l’OB.

 

Antic Hostal: (antiga caserna de la Guàrdia Civil) hi ha l’obra del Robert Anglada (4.000 obres aprox.) només de quadres hi ha 426. Estan les restauradores de l’Escola d’Art de Tortosa, de la Diputació de Tarragona, fent la catalogació de les diferents carpetes.

Referent a la catalogació dels quadres vindran a Horta a fer-la. S’obre un debat sobre si ha estat o podrà ser un pintor reconegut.

Aprofita l’alcalde per a comentar que a través del tècnic del Consell Comarcal de la Terra Alta s’està redactant la Memòria Valoració per l’adequació de l’immoble (antic hostal) per albergar diferents usos administratius el qual serà presentat a la convocatòria del PAM de la Diputació.

 

Escrit del Sr. Josep Andilla: en el que sol·licitava que en el proper Ple que celebrés el consistori es donés lectura.

Per part de l’alcaldia s’ha accedit a la petició del Sr. Andilla i es dona lectura de l’escrit següent:

 

 

Per part de l’alcaldia s’exposa que realment van haver una sèrie de malentesos a l’hora de fixar el lloc del tir al plat i potser no es va tenir una supervisió de la tallada però seguien les instruccions que la Guàrdia Civil els va marcar.

Afegeix que no li sap greu demanar públicament disculpes perquè s’ha fet un mal que no s’esperava, però fet el mal l’únic que va poder fer era cridar als caçadors a l’Ajuntament i dir-los que s’havien excedit, no obstant consultades les imatges anteriors preses amb dron ja hi havia moltes clarianes.

Per part de l’alcaldia, es dóna la paraula a la regidora Rosanna Rel, i comenta que malgrat no tenir el balanç definitiu s’ha de tenir en compte que son unes festes que no hi ha guanys. Tots els presents coincideixen que com sempre.

 

 

  1. PRECS I PREGUNTES.

 

El regidor Sr. Jordi Martín celebra que ja s’han substituït els balancins al parc infantil.

Pregunta també sobre l’escrit que va fer l’ANC per a la col·locació d’unes banderes. L’ANC va sol·licitar a l’Ajuntament la cessió d’uns pals i autorització per a col·locar-les a llocs municipals. Se’ls respondrà que, segons ha informat la secretària, no es donaran els pals per tractar-se de bens municipals, referent a l’autorització per col·locar-les a la Pedrera i al Bernat d’Alguaire cal tenir en compte que a la zona de la Pedrera caldrà tenir cura amb l’heliport, que es preguntarà si pot suposar alguna incidència.

 

 

I no havent-hi cap altre assumpte a tractar es dóna per part de l’alcaldia finalitzada la sessió, essent les 22:30 hores del mateix dia, del contingut de la qual estenc la present acta i dono fe.

Vist i plau

L’alcalde

 

Si t'agrada, comparteix, gràcies: