Posted by on ag. 3, 2018 in Actes de Plens 2018 | 0 comments

CÒPIA CERTIFICADA DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’HORTA DE SANT JOAN CELEBRADA EL DIA 25 DE JUNY DE DOS MIL DIVUIT.

A Horta de Sant Joan, vint-i-cinc de juny de dos mil divuit, essent les 22.00 hores, prèvia l’oportuna convocatòria, es reuneixen a la Casa Consistorial i en la seva Sala de Sessions els senyors i les senyores que tot seguit es relacionen a l’objecte de celebrar la sessió extraordinària del Ple a que han estat convocats.

Sessió núm.: 05/18

Assisteixen:

Regidors i regidores:
Joaquim Ferràs Prats
Rosanna Rel Aguilar
Ricard Joan Grau Rallo
Mercè Mulet Griell
José Sabaté Capafons
Jordi Martín Cuello
Albert Fabregat Samper

Secretària: Elvira Alonso Clúa

Excusen la seva assistència:
Jordi Antolí Andreu
José Antolí Badia

No excusen la seva assistència:

———-

PUNTS A TRACTAR:

1. Presa de possessió del Sr. Albert Fabregat com a regidor de l’Ajuntament.

2. Aprovació, si s’escau, d’encàrrec de gestió i delegació de competències per a l’execució de l’operació “xarxa de calor de proximitat“ inclosa en el Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014-2020; eix prioritari 4, i del Conveni de col·laboració entre la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan entre d’altres.

3. Aprovació, si s’escau, del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Terra Alta i els Ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, La Fatarella, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai per executar el projecte “Pla d’Ocupació Terra Alta 2018”, en el marc del Pla de Foment de l’ocupació 2018 que promou la Diputació de Tarragona

4. Aprovació provisional, si s’escau, de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries (art. 179, 180) d’Horta de Sant Joan.

5. Aprovació, si s’escau, del model de control intern per a la fiscalització i intervenció de la gestió econòmica financera a l’Ajuntament.

_____________________________________________________________________

1. PRESA DE POSSESSIÓ DEL SR. ALBERT FABREGAT COM A REGIDOR DE L’AJUNTAMENT.

Per part de l’alcalde s’exposa que arran de la renúncia al càrrec de regidora formulada per la Sra. Soraia Roig Segura del grup de Més Orta – Acord Municipal de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, en data de 25 de gener de 2018, es van iniciar els tràmits pertinents que són els següents:

– Comunicar al Ple reunit en la sessió de data 27 de març de 2018, la renúncia de la regidora esmentada i la renúncia a ser proclamats electes, segons escrits de data 20 de març de 2018, del Sr. Josep Maria Andres Andilla i de la Sra. Teresa Estruel Borrull que figuren com a següents a la llista electoral del partit polític Més Orta – Acord Municipal. El Ple acorda declarar la vacant i posar en coneixement a l’administració electoral, segons els efectes previstos als articles 182 i 208 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny i la Instrucció de 10 de juliol de 2003, de la Junta Electoral Central i sol·licitar a la Junta esmentada l’expedició de la corresponent credencial del Sr. Albert Fabregat Samper, no havent renunciat a ser proclamat electe.

– En data de registre d’entrada 16 de maig de 2018, la Junta Electoral Central, fa tramesa a l’Ajuntament de la credencial de regidor pertinent a favor del Sr. Albert Fabregat Samper.

– Per part de secretaria s’ha tramés prèviament a la presa de possessió, la credencial original i altra documentació preceptiva (registre d’interessos, declaració d’incompatibilitats…) al Sr. Fabregat.

Exposats tots els antecedents, l’alcalde crida al Sr. Albert Fabregat Samper perquè, de conformitat amb el Reial Decret 707/1979, de 5 d’abril, regulador de la fórmula per a la presa de possessió de càrrecs o funcions públiques, prengui possessió del seu càrrec.

Es pregunta al regidor i respon “HO JURO PER IMPERATIU LEGAL” a la fórmula següent:

“Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?”

Els membres presents feliciten al nou regidor i s’incorpora a la sessió com a regidor de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.

2. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, D’ENCÀRREC DE GESTIÓ I DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES PER A L’EXECUCIÓ DE L’OPERACIÓ “XARXA DE CALOR DE PROXIMITAT” INCLOSA EN EL PROGRAMA OPERATIU FEDER CATALUNYA 2014-2020; EIX PRIORITARI 4, I DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I L’AJUNTAMENT D’HORTA DE SANT JOAN ENTRE D’ALTRES.

Per part de l’alcaldia s’exposa que per tal de continuar amb la tramitació, que porta a terme la Diputació de Tarragona, de l’actuació de la xarxa de calor de proximitat al municipi, és preceptiva l’aprovació de l’encàrrec de gestió i delegació de competències així com del Conveni de col·laboració entre la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan entre d’altres.

Antecedents:

1. El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i e l Clima és una iniciativa de la Unió Europea que neix com a instrument clau per implicar els governs locals en la lluita contra el canvi climàtic.

2. La Diputació es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord del Ple de data 27 de setembre de 2013, assumint els seus compromisos com a Entitat Coordinadora Territorial del Pacte a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquest compromís comporta la funció de promoure l’adhesió dels municipis del seu territori al programa amb la voluntat de que assumeixin l’objectiu de reduir les seves emissions de diòxid de carboni, l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables, en un primer terme en l’horitzó 2020 i, a partir de la nova orientació del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima, d’octubre de 2015, en l’horitzó 2030.

3. L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan forma part del programa del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, assumint els compromisos inherents en el mateix, i específicament per a redactar i aprovar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible, destinat a reduir les emissions de gasos efecte hivernacle, l’estalvi energètic i la implantació d’energies renovables en el municipi.

4. Dins el marc de l’economia baixa en carboni, relacionada amb la gestió sostenible dels boscos i la prevenció d’incendis forestals, la Diputació de Tarragona ha iniciat un programa que permeti el finançament d’actuacions derivades dels Plans d’Acció d’Energia Sostenible. Aquest programa preveu la recerca de finançament de programes europeus, estatals i autonòmics, a la vegada que inclou el compromís de la pròpia Diputació de portar a terme accions de foment destinades a assolir els compromisos del Pacte. En aquest marc es desenvolupa el “Programa de suport a les instal·lacions de calderes i xarxes de calor de biomassa en equipaments municipals 20152020”. Amb aquest programa es vol impulsar la mobilització de la biomassa forestal local mitjançant el seu ús en les instal·lacions de calderes i xarxes de calor en equipaments municipals a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

5. L’esmentat programa preveu el “Projecte Xarxa de calor de proximitat” com a primera fase i prova pilot. Aquest projecte es va presentar a la convocatòria al Programa Operatiu FEDER Catalunya Eix 4, convocada per el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Direcció General d’Administració Local per Ordre GAH/45/2016, de 7 de març. (DOGC 7078 de 14.3.2016).

6. L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, va sol·licitar incorporar-se a l’operació “Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona”, al complir els requisits establerts per a la participació, mitjançant acord de data 11 de maig de 2016 de la Junta de Govern Local.

7. Per Resolució del Departament de Governació, GAH/1214/2017, de 26 de maig (DOGC 7381), es van seleccionar les operacions que es beneficiaven del Programa Operatiu FEDER Catalunya. Entre els projectes seleccionats s’hi inclou “Projecte Xarxa de calor de proximitat” de la Diputació de Tarragona.

8. Per acord de data 9 de juny de 2017 la Junta de Govern de la Diputació de Tarragona va acceptar definitivament la subvenció.

9. Que l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan amb la finalitat d’habilitar legalment a la Diputació de Tarragona per a l’execució de la Operació “Xarxa de Calor de Proximitat”, que es concreta en la redacció del projecte executiu, dinamització de les energies renovables i la realització de les instal·lacions següents Casal municipal/Centre de dia, vestidors Poliesportiu, Consultori mèdic, Escola municipal/Llar d’infants.

Per tot l’exposat, el Ple de la Corporació d’Horta de Sant Joan per UNANIMITAT dels set (7) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (PDeCAT), Rosanna Rel Aguilar (PDeCAT), Ricard Grau Rallo (PDeCAT), Mercè Mulet Griell (PDeCAT), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal), Albert Fabregat Samper (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

Primer. Aprovar el conveni de col·laboració entra la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan que regula les condicions que han de regir la redacció dels projectes executius, la contractació i execució de les obres, el cofinançament i el funcionament i manteniment de la instal·lació.

Segon. Delegar la competència per la contractació del servei de redacció dels projectes executius i del contracte d’obra per la instal·lació de la xarxa de calor municipal al respectiu municipi i encarregar la gestions necessàries per la realització dels projectes executius, l’execució de les obres i a la posada en marxa de les instal·lacions.

Aquestes formen part del “Projecte Xarxa de calor de proximitat” seleccionat per Resolució del Departament de Governació, GAH/1214/2017, de 26 de maig (DOGC 7381), del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de Catalunya.

Tercer. Autoritzar i disposar la despesa plurianual per l’exercici 2018 per aplicació pressupostària 2018.150.63202 per import de 18.500€.

Prèviament a l’aprovació de l’expedient de contractació, l’Ajuntament haurà d’acreditar la disponibilitat de la despesa que cofinancen, en els exercicis pressupostaris corresponents, mitjançant certificat d’existència de crèdit pressupostari expedit per la Intervenció Municipal.

Quart. Assumir el compromís d’abonar a la Diputació de Tarragona les aportacions indicades, i en la forma establerta, en el conveni.

Cinquè. La delegació de competència i l’ encàrrec de gestió estarà vigent durant tot el període d’execució, finalització i operativitat de les actuacions objecte de cofinançament, i durant tot el termini necessari per a la justificació de la subvenció. Per tant, serà vigent d’acord amb el que recull la convocatòria del PO FEDER Catalunya 2014-2020, segons el previst a l’ORDRE GAH/45/2016, de 7 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar operacions de les entitats locals susceptibles de cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020, eixos prioritaris 4 i 6.

Sisè. Posar a disposició de la Diputació de Tarragona, lliure de càrregues i gravàmens, els terrenys i instal·lacions necessaris per l’execució de l’obra.

Setè. Autoritzar al senyor alcalde de l’Ajuntament per a la signatura del referit conveni.

Vuitè. Donar trasllat d’aquest acord a la Diputació

3. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA I ELS AJUNTAMENTS D’ARNES, BATEA, BOT, LA FATARELLA, HORTA DE SANT JOAN I EL PINELL DE BRAI PER EXECUTAR EL PROJECTE “PLA D’OCUPACIÓ TERRA ALTA 2018”, EN EL MARC DEL PLA DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ 2018 QUE PROMOU LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Per part de l’alcaldia s’exposa que com ve essent habitual anualment els ajuntaments i el Consell Comarcal signen el conveni a través del Pla d’Ocupació Terra Alta, que a continuació es transcriu, per fer tasques de manteniment i neteja de diferents espais culturals, arquitectònics i naturals a més de potenciar l’ocupació dels col·lectius més desfavorits:

“CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA I ELS AJUNTAMENTS D’ARNES, BATEA, BOT, LA FATARELLA, HORTA DE SANT JOAN I EL PINELL
DE BRAI PER EXECUTAR EL PROJECTE “PLA D’OCUPACIÓ TERRA ALTA 2018”, EN EL MARC DEL PLA DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ 2018 QUE PROMOU LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA.

Gandesa, maig de 2018

REUNITS

D’una banda, l’Il.lm. Sr. Carles Luz i Muñoz, president del Consell Comarcal de la Terra Alta.

D’altra banda, l’Il·lm. Sr. Joaquim Miralles Pegueroles, alcalde de l’Ajuntament d’Arnes,

l’Il·lm. Sr. Joaquim Paladella i Curto, alcalde de l’Ajuntament de Batea,

l’Il·lm. Sr. Lluís Agut i Solé, alcalde de l’Ajuntament de Bot,

l’Il·lm. Sr. Francisco Blanch i Batiste, alcalde de l’Ajuntament de la Fatarella,

l’Il·lm. Sr. Joaquim Ferràs i Prats, alcalde de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.

l’Il·lma. Sra. Eva Amposta Serres, alcaldessa de l’Ajuntament del Pinell de Brai,

Actua com a fedatària la Sra. M. Teresa Casanova Gurrera, Secretària del Consell Comarcal de la Terra Alta.

Tots es reconeixen el caràcter amb que intervenen i la plena capacitat per subscriure el present conveni de col·laboració i exposen:

1. Que el Consell Comarcal de la Terra Alta, col·laborarà amb l’execució del Pla d’Ocupació Terra Alta 2018, dins el Pla de Foment de l’Ocupació 2018 que promou la Diputació de Tarragona, amb la finalitat d’adequar diferents espais d’interès turístics als municipis d’Arnes, Batea, Bot, la Fatarella, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai.

2. Que els Ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, la Fatarella, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai tenen la voluntat de col·laborar amb el Consell Comarcal per portar a terme les accions d’adequació d’espais.

3. La durada de les actuacions a realitzar per a aquests ajuntaments serà de sis mesos, comptadors des de la data d’aquest conveni.

PACTES

Primer. Les accions a desenvolupar són:

Arnes: Treballs de pintura en diferents dependències municipals.

Batea: Condicionament de la zona periurbana del municipi, camp de futbol, piscines d’estiu, etc. Treballs de pintura, manteniment de la vegetació, manteniment del mobiliari urbà i plantació de nova vegetació.

Bot: Neteja dels baixos del local de Club Esportiu, de titularitat municipal. Sanejament i neteja dels espais del voltant de la zona esportiva i treballs de pintura des exteriors de les escoles municipals.

La Fatarella: Treballs de pintura de les baranes de la zona esportiva, del camp de futbol, del parc infantil i de l’avinguda Catalunya.

Horta de Sant Joan: Treballs de manteniment i neteja del Patrimoni Cultural del Municipi i del terme, manteniment d’equipaments municipals, manteniment i neteja de les zones enjardinades i adequació, manteniment i neteja de zones naturals dins dels Ports i terme municipal d’ús públic.

El Pinell de Brai: Treballs de pintura i adequació d’infraestructures municipals i d’espais naturals urbans.

Segon. Els Ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, la Fatarella, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai, per aquest motiu es faran càrrec dels materials necessaris per realitzar les actuacions, així com, en el cas que puntualment fos necessari, suport personal i de maquinària i estris.

Les actuacions a realitzar es portaran a terme en béns de titularitat municipal. En el cas de realitzarse alguna en terrenys de titularitat no municipal, tant pública com privada, els ajuntaments hauran de disposar de les corresponents autoritzacions i trametre-les al Consell Comarcal als efectes oportuns.

Tercer. Els Ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, la Fatarella, Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai, garantiran la cobertura de la responsabilitat civil i patrimonial que es pugui derivar de les actuacions desenvolupades pel personal del Pla d’ocupació en l’execució de la seva comesa.

Quart. Els Ajuntaments han de disposar d’un pla alternatiu a cada municipi d’actuació en cas que les inclemències meteorològiques no permetin realitzar les tasques programades al cronograma.

Cinquè. Els Ajuntaments hauran de comunicar al Consell Comarcal les dades d’una persona de contacte.

Com a prova de conformitat, les parts signen aquest conveni per duplicat, en el lloc i la data indicats a l’encapçalament.”

Per tot l’exposat, aquest Ple per UNANIMITAT dels set (7) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (PDeCAT), Rosanna Rel Aguilar (PDeCAT), Ricard Grau Rallo (PDeCAT), Mercè Mulet Griell (PDeCAT), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal), Albert Fabregat Samper (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

Primer. Aprovar el conveni de Col·laboració entre el Consell Comarcal de la Terra Alta i els ajuntaments d’Arnes, Batea, Bot, La Fatarella, Horta de Sant Joan i El Pinell de Brai per executar el Projecte “Pla d’Ocupació Terra Alta 2018”, en el marc del Pla de Foment de l’Ocupació 2018 que promou la Diputació de Tarragona.

Segon. Donar trasllat d’aquest acord al Consell Comarcal de la Terra Alta, als efectes escaients

4. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES (ART. 179, 180) D’HORTA DE SANT JOAN.

“APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES (ART. 179, 180) D’HORTA DE SANT JOAN.

L’alcalde inicia la seva intervenció comentant que actualment la normativa municipal no permet la instal·lació de càmpings al terme municipal.

Es va valorar en un primer moment, només incloure com a zonificació la Clau 10 per albergar la instal·lació de càmping, però havent-se valorat el fet d’ampliar-ho a la clau 11a des de la carretera de Tortosa fins al límit del Parc Natural, per tal, entre altres justificacions, que fos una zona més atractiva per a possibles inversos al territori i d’aquesta manera incentivar l’economia local.

També matisa, referent a la clau 11 que es permet ampliar, que permetrà la instal·lació de càmpings, perquè és una zona de transició amb cultius agrícoles i instal·lacions ramaderes, però en cap cas les altres zones que es troben incloses en la zona PEIN.

Continua l’exposició fent un breu resum de la tramitació de la Modificació Puntual que s’ha portat a terme:

El Ple de la Corporació en sessió celebrada en data de 27 d’octubre de 2016 va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovació inicial de la modificació puntual de les NNSS d’Horta de Sant Joan, articles 179 i 180, per tal de facilitar la instal·lació de càmpings, aparcaments de caravanes i autocaravanes en sòl no urbanitzable.

La present figura de planejament s’ha sotmès a informació pública per termini d’UN MES de conformitat amb l’article 85.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (TRLUC) en relació amb l’article 23.1.b) i 2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC), d’acord amb el següent:
– Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 14 de novembre de 2016.
– Diari Ara del 9 de novembre de 2016.
– Butlletí Oficial de la Província de Tarragona de 15 de novembre de 2016.
– Tauler d’Anuncis municipal del 7 de novembre de 2016 al 7 de desembre de 2016 i eTauler del 15 de novembre de 2016 al 15 de desembre de 2016
– Pàgina web municipal. www.hortadesantjoan.cat

A més durant el període d’informació pública s’han presentat un seguit d’al·legacions, la majoria amb el mateix redactat, com es detallarà més endavant corresponen al fet de no incloure la clau 11 com a zona d’implantació de càmpings i la no supressió de la zona d’acampada municipal del Mas dels Ateus (grup 1). La resta d’al·legacions han estat propostes i consideracions que s’han inclòs al document de planejament definitiu (grup 2 i 3) i una última (grup 4) on s’exposa que el Parc no informi fora de l’àmbit d’aquest, la qual cosa queda exclosa per no ser competència municipal. A més s’han recavat els informes preceptius sectorials al respecte.

L’Alcalde vol fer un incís respecte al tema de les al·legacions presentades i donar una contestació acurada a les pretensions dels interessats, perquè ha sorprès que la majoria d’al·legacions versessin insistentment amb el NO tancament de la zona d’acampada municipal del Mas dels Ateus.

Com a resposta a aquest interès massiu, comenta que vol fer constar expressament que la zona d’acampada del Mas del Ateus funciona des de molt abans de la creació del Parc Natural i no s’adapta a cap modalitat de càmping en concret. Seria una zona bàsica d’acampada lliure i no es disposa de cap autorització per a desenvolupar aquesta activitat. A més, tenint en compte la seva situació, envoltada de bosc i amb un únic accés, hi ha un cert risc de seguretat per les persones que allí acampen, en especial per la nit en cas de produir-se un incendi important. La veritat és que se’n pot derivar una responsabilitat important i greu per a l’Ajuntament i en especial per a l’Alcalde. Pel que fa a l’evacuació dels usuaris en cas d’incendi, cal tenir en compte que a la zona d’acampada no es disposa de senyal de telefonia mòbil, la qual cosa dificultaria poder donar instruccions pel confinament dels usuaris.

També exposa que mantenir la zona del Mas dels Ateus podria suposar certa competència deslleial en relació a instal·lacions de càmpings privats. Ja que la zona d’acampada municipal no disposa de serveis bàsics com són energia elèctrica, aigua calenta, sistema de depuració, etc.

Vol puntualitzar, que el text de la Modificació Puntual fa constar: “La instal·lació de càmpings en aquest sector hauria de permetre la suspensió de la zona d’acampada…”. Això no vol dir que s’hauria de tancar imperiosament, ja que es podria plantejar de donar-li un altra orientació i que albergués grups d’esplais i de natura amb finalitats d’educació ambiental. Res a veure amb l’activitat que alguns usuaris practiquen i que es pot resumir com a turisme de “botellón”, música alta fins la matinada i actituds poc respectuoses amb l’espai natural. De fet no hi ha cap parc natural a Catalunya que en acabar el dia, quedi gent dins a l’espai natural. Reitera que si l’Ajuntament sol·licités l’autorització pertinent per a exercir aquesta activitat és del tot dubtós que s’atorgués, tal i com es desenvolupa en l’actualitat.

Demana la paraula el Sr. Martín i apunta s’entra en un debat respecte al fet del tancament o no de la zona del Mas dels Ateus. L’Alcalde li respon que l’àrea d’acampada objecte de debat, podria tancar-se demà mateix i no necessàriament ho hem de lligar a l’aprovació de la modificació del planejament per a permetre els càmpings a Horta. Si es vol tancar no cal utilitzar aquesta normativa per tal de justificar-ho, només cal que s’iniciï els tràmits per la seva legalització i amb els condicionants que es fixaran segurament que seran d’impossible compliment.

El Sr. Martín també proposa que es podria fer un canvi d’ubicació de la zona d’acampada mantenint les mateixes característiques com fins ara. L’Alcalde respon que no s’autoritzaria avui tal com està, caldria adequar-lo a la figura de càmping i a la normativa vigent aplicable.

Tots els membres presents coincideixen que NO son partidaris de tancar l’àrea del Mas dels Ateus, però a la vegada son conscients del risc, perill i responsabilitat que se’n deriva de mantenir-lo com fins ara.

A més a més, el Sr. Martín comenta que el document que avui es pretén aprovar s’ha exclòs el tema d’aparcament caravanes i autocaravanes. L’Alcalde li respon que al document inicial (document d’abast) s’han incorporat i recollit totes les consideracions i condicions dels ens que informen a més de consensuar-se amb tècnics del STTE d’Urbanisme i el resultat final és el document que tenim damunt la taula. El fet que s’hagi obviat l’aparcament de caravanes i autocaravanes ho desconeix, però creu que en qualsevol instal·lació de càmping es preveu una zona per caravanes i autocaravanes i consultat el text de la Modificació Puntual així ho reflecteix.

L’Alcalde puntualitza que la zona d’aparcament de caravanes i autocaravanes està prevista a la zona municipal on es troba ubicat el poliesportiu que actualment està en redacció el projecte que ho farà possible.

Continua fent l’exposició l’Alcalde fent constar que vol donar resposta a al·legació presentada pel Sr. JAC, de data 5 de desembre de 2016, núm. d’entrada 954, la qual recull consideracions més àmplies en referència al document objecte d’aprovació:

L’Ajuntament és conscient que tenim un terme municipal gran, amb figures de protecció de caràcter restrictiu, què pot suposar un fre al desenvolupament pel que respecta a la implantació d’algunes activitats. La motivació d’ampliació a la clau 11a permet donar més alternatives al desenvolupament en un espai on ja hi ha una xarxa de serveis públics pròxims, com aigua i electricitat, i on es poden legalitzar instal·lacions agrícoles però que fins ara no permetia una instal·lació de càmping.

L’interès de l’ajuntament és compatibilitzar una possible activat futura amb els valors agrícoles, paisatgístics i ambientals de tots els indrets proposats, complint sempre la legalitat. No és pertinent entrar a valorar les insinuacions, elucubracions o imaginacions de l’al·legant sense base probatòria i que freguen la difamació.

La millor garantia que la iniciativa de l’Ajuntament és coherent, és que els diferents organismes amb competències urbanístiques i d’ordenació del territori, han establert els condicionants legals vinculants que garanteixen una correcta implantació de càmpings.

L’actual zona d’acampada dels Ateus no s’ajusta actualment a cap modalitat legal regulada i és un cas únic en tots els espais protegits d’aquesta categoria a Catalunya. L’Ajuntament té la potestat en qualsevol moment i dins les seves competències, de prendre la decisió raonada que cregui convenient sobre el futur de l’espai d’acampada, independentment de la modificació que ara s’ha proposat.

L’Ajuntament compleix la legalitat. L’acta del ple està penjada al portal de transparència i en les juntes de govern local no s’ha pres cap acord que no sigui de competència municipal i ajustat a dret. Tota la documentació està subjecta a la revisió i validació per part dels organismes de control establerts. I per últim en tot moment pot ser consultada per qualsevol, no es té coneixement que se li hagi negat, ni un sol cop, la possibilitat de consultar i obtenir còpies dels diferents expedients sotmesos a informació pública que ha volgut veure.

Per totes aquestes raons es proposa desestimar la present l’al·legació.

En base a tot l’exposat anteriorment, el PLE de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, amb cinc (5) vots a favor dels senyors, Joaquim Ferràs Prats (PDeCAT), Rosanna Rel Aguilar (PDeCAT), Ricard Grau Rallo (PDeCAT), Mercè Mulet Griell (PDeCAT), José Sabaté Capafons (PP), i dues (2) abstencions dels Srs. Jordi Martín Cuello (Més Orta- Acord Municipal) i Albert Fabregat Samper (Més Orta – Acord Municipal), ACORDA:

Primer. APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast informes emesos des del servei tècnic redactor relatius a les al·legacions formulades i al resultat dels informes recaptats dels departaments i organismes competents en el termini d’informació pública a que s’ha sotmès el projecte de modificació puntual de les NNSS d’Horta de Sant Joan per permetre la instal·lació de càmpings en sòl no urbanitzable i que s’incorporen a la proposta com a motivació específica en línia aplicativa d’allò establert per l’article 88.5) de la Llei 39/15, de l’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC).

Segon. RESOLDRE els escrits d’al·legacions formulats per part dels senyors: MLV, JAC, SCR, IBA, DM.BV, JVF, DCP, LMR, DMA, JAO, EGCh, NGC, JPP, XVC, JBP, BT, NNA, AMN, OBR, RHM, SRS, CPB, JSC, CLlS i RDM, en el seu tràmit d’informació pública de la proposta de la present Modificació Puntual, d’acord l’informe emès pel servei tècnic redactor que s’incorpora a la proposta com a motivació específica, d’acord amb el que determina l’art. 88.5) de la LPAC i que es contrau a valorar-lo de la forma següent:

Les 25 al·legacions poden ser resumides en 4 models o grups de petició.

Grup 1. El grup més nombrós, 20+1 al·legacions, es corresponen amb una petició genèrica, tipus plantilla, registrades totes elles per la mateixa persona en representació dels signants. Les peticions d’aquest grup d’al·legacions es poden resumir en la demanda de retirar de la proposta els terrenys qualificats pel planejament vigent com a clau 11 i la no supressió de la zona d’acampada dels Ateus al interior del parc natural dels Ports. Una persona d’aquest grup sembla que no té cap vincle amb el col·lectiu.

Grup 2. Un segon grup, de 2 al·legacions, dues persones aparentment no vinculades, fan la petició d’estudiar i tenir en compte les possibles afectacions per mobilitat, distàncies a habitatges existents, la necessitat del pla municipal de turisme, i de garantir la invisibilitat de les instal·lacions.

Grup 3. Una única al·legació que demana reduir a 8000 m2 la superfície mínima d’àmbit per allotjar un càmping, no permetre implantacions allunyades del nucli urbà, vetllar pels efectes de la contaminació lumínica i les molèsties a la fauna.

Grup 4. Una única al·legació, totalment a favor de la proposta, i demana que fora de l’àmbit del Parc Natural, aquest ens no pugui informar.

Les respostes o nivell d’incorporació de les al·legacions rebudes fou:

Grup Al·legacions Integració
Grup 1 Retirar de la proposta els terrenys qualificats pel planejament vigent com a clau 11 i la no supressió de la zona d’acampada dels Ateus al interior del parc natural dels Ports Desestimada
No és coherent la supressió del sector de clau 11 emparant-se en la conservació dels valors naturals i defensar un model d’activitat fora d’ordenació al interior de l’espai natural més important del municipi.
Grup 2 Estudiar i tenir en compte les possibles afectacions per mobilitat, distàncies a habitatges existents, la necessitat del pla municipal de turisme, i de garantir la invisibilitat de les instal·lacions Afectacions a la mobilitat. S’ha establert la necessitat d’incorporar mesures específiques de gestió de la mobilitat generada
Distància a habitatges. No hi ha habitatges legalment implantats en l’àmbit proposat
Pla municipal de turisme. No pertoca a un document d’aquest tipus aquesta tasca. Tot i això, s’han establert petites mesures pel control de les activitats
Invisibilitat de les instal·lacions. S’han integrat un conjunt de mesures per a la conservació i millora paisatgística
Grup 3 Reduir a 8000 m2 la superfície mínima d’àmbit per allotjar un càmping, no permetre implantacions allunyades del nucli urbà, vetllar pels efectes de la contaminació lumínica i les molèsties a la fauna. S’ha considerat la parcel·la mínima de 7500 m2
No s’ha regulat de forma directa la distància d’implantació respecte el nucli urbà, perquè es considera que hi ha factors de cost d’urbanització o de portada de serveis que ja faran aquest paper dissuasiu
La contaminació lumínica està regulada de forma eficient per la legislació sectorial
Les molèsties a la fauna. S’han aplicat mesures indirectes. Es proposa desmantellar l’activitat d’acampada a l’interior del Parc Natural
Grup 4 A favor de la proposta, i demana que fora de l’àmbit del Parc Natural, aquest ens no pugui informar. No correspon a la normativa urbanística del municipi decidir qui ha d’informar.

Per tot això, es proposa desestimar els escrits d’al·legacions formulades pels interessats inclosos als grups 1 i 4 en els termes expressats al quadre anterior. Estimar i tenir en compte les consideracions i/o afectacions formulades als escrits dels interessats que s’inclouen als grups 2 i 3.

Tercer. APROVAR PROVISIONALMENT, amb el quòrum previst en l’art. 47.2.II) de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i de conformitat amb l’article 96 en relació al 85 del TRLUC, el projecte de modificació puntual de les Normes Subsidiàries d’Horta de Sant Joan, per permetre la instal·lació de càmpings en sòl no urbanitzable, tenint en compte els canvis introduïts en el document com a conseqüència de les consideracions efectuades, tant pels diferents informes recaptats com d’ofici, i que es contrauen al següent quadre:

S’enumeren les esmenes rebudes durant tota la tramitació de la modificació, des de les que anaven incorporades al document d’abast fins a les darreres a l’informe de declaració ambiental estratègica, amb una descripció de com s’han integrat al procés.

Data Emissor Nota Contingut Integració
8 13/08/2015 Departament de Cultura Document d’abast Tenir en consideració les possibles afectacions al patrimoni arqueològic
(Carta arqueològica)
Estudi arqueològic preventiu
No afectació al Patrimoni Cultural Català Zones de protecció arqueològica i elements del PCC inclosos a la cartografia d’ordenació i normativa
4 17/08/2015 DG Qualitat Ambiental Document d’abast Les edificacions han d’assolir l’objectiu de qualitat acústica per a zona de sensibilitat acústica Alta A4 o Moderada B1 (segons escaigui) S’han tingut en compte les zones de sensibilitat acústica del municipi i s’ha regulat en base a aquesta
3 01/09/2015 ACA Document d’abast Excloure el DPH per a emplaçar
construccions
Justificar qualitat i disponibilitat d’aigua d’abastament
Exposar model de sistema de tractament d’aigües residuals i la seva idoneïtat Per risc d’inundabilitat, excloure la zona de sistema hídric en quan a noves edificacions, o usos que puguin alterar el flux natural
Justificar l’adequació dels usos proposats dins de la zona d’influència d’un curs hídric
No realitzar afectacions al sistema natural fluvial S’han regulat explícitament les qüestions relatives a l’abastament d’aigua i sanejament, així com dels usos en relació al DPH i els fluxos drenants.
S’han exclòs les zones inundables potencialment i es demana que els projectes específics exposin i
justifiquin la seva relació amb les zones potencialment inundables.
Es regulen les possibles accions en zones d’ambients fluvials.
5 17/09/2015 Parc Natural dels Ports Document d’abast Criteris ambientals insuficients Estudi exhaustiu de cada proposta concreta d’emplaçament Impacte visual d’aparcament de caravanes
Clarificar la qüestió relativa al ús d’aparcament de caravanes
Clarificar termes de càmping i zona
d’acampada
Millorar redactat 179.4
Emplaçaments que no generin impacte visual
Utilitzar espècies autòctones en els enjardinaments Es determina una franja de 250 m limitant amb el Parc Natural dels Ports on les possibles implantacions de càmping quedaran condicionades a l’informe favorable del mateix. S’han establert les condicions per eliminar l’ús d’acampada a la zona dels
Ateus.
6 18/09/2015 Departament
d’Interior Document d’abast Aplicar mesures en prevenció d’incendis:
Franja exterior de protecció de 25 m
Mantenir terrenys parcel·les nets
Elaborar pla autoprotecció
Disposar d’una xarxa d’hidrants Mantenir nets de vegetació els vials
interns i d’accés

Excloure les zones inundables S’ha establert la regulació que es demana en matèria de prevenció d’incendis.
S’han exclòs les zones inundables.
7 21/09/2015 GEPEC Document d’abast Millorar el redactat de la normativa per incloure amb més claredat els criteris ambientals Els criteris ambientals redactats en la darrera versió són els que ha previst el document d’abast.

Data Emissor Nota Contingut Integració
Proposta d’un radi de 1 a 1,5 km al voltant del nucli urbà
Afavorir les implantacions amb menys necessitats a l’hora de fer arribar els serveis Per a no afavorir un model de càmping que acabi sent una extensió del nucli urbà, amb un ús bàsicament dels serveis (piscines, bar, etc.), no es contempla la mesura de limitar la implantació en un radi al voltant del nucli urbà, fet que també afectaria negativament elements amb interès cultural i paisatgístic.
Si que s’estableixen mesures específiques per tal de dissuadir propostes amb alts costos d’implantació.
9 26/11/2015 Comissió Territorial d’Urbanisme Informe sobre avanç MP de les NNSS Modificació/supressió d’articles
Establir una zonificació d’ordenació Correccions realitzades
11 10/02/2016 Direcció
General de
Turisme Resposta a sol·licitud informe Diferenciar ús de càmping del d’aparcament de caravanes S’ha eliminat l’ús d’aparcament de caravanes
13 25/02/2016 Diputació de Tarragona Resposta a sol·licitud informe Informe favorable
14 08/03/2016 Direcció
General Prevenció, extinció d’incendis i Salvaments Resposta a
sol·licitud informe Disponibilitat d’hidrants
Condicions de l’entorn i accés per a bombers
Franja de protecció respecte la forest Mesures incorporades al redactat
15 08/03/2016 ACA Resposta a
sol·licitud informe Excloure el DPH
Traslladar els estudis d’abastament i sanejament a les propostes concretes Establir una franja de 10 m a banda i banda dels fluxos drenants com a no aptes, i que les propostes concretes estudiïn i justifiquin l’emplaçament des del punt de vista de la inundabilitat Les actuacions hauran de respectar els hàbitats fluvials i de ribera S’han regulat explícitament les qüestions relatives a l’abastament d’aigua i sanejament, així com dels usos en relació al DPH i els fluxos drenants.
S’han exclòs les zones inundables potencialment i es demana que els projectes específics exposin i justifiquin la seva relació amb les zones potencialment inundables.
Es regulen les possibles accions en zones d’ambients fluvials.
16 15/03/2016 ICGC Resposta a
sol·licitud informe Elaboració d’un estudi d’identificació de riscos geològics Condició incorporada al redactat
17 14/04/2016 Comissió
Territorial del
Patrimoni
Cultural TTE Resposta a
sol·licitud informe Establir els règims de protecció ZI i ZII a l’entorn del Convent de Sant Salvador d’Horta, i del conjunt històric i de l’entorn de protecció del nucli urbà Zonificació incorporada a la cartografia d’ordenació i règim de protecció inclòs a la normativa
18 14/04/2016 Departament
d’Interior Resposta a
sol·licitud informe Aplicar mesures en prevenció d’incendis:
Franja exterior de protecció de 25 m
Mantenir terrenys parcel·les nets
Elaborar pla autoprotecció
Disposar d’una xarxa d’hidrants Mantenir nets de vegetació els vials interns i d’accés

Excloure les zones inundables S’ha establert la regulació que es demana en matèria de prevenció d’incendis.
S’han exclòs les zones inundables.
24 02/12/2016 ACA Informe sobre la modificació puntual Excloure el DPH
Traslladar els estudis d’abastament i sanejament a les propostes concretes Establir una franja de 10 m a banda i banda dels fluxos drenants com a no aptes, i que les propostes concretes estudiïn i justifiquin l’emplaçament des del punt de vista de la inundabilitat S’han regulat explícitament les qüestions relatives a l’abastament d’aigua i sanejament, així com dels usos en relació al DPH i els fluxos drenants.
S’han exclòs les zones inundables potencialment i es demana que els projectes específics exposin i

Data Emissor Nota Contingut Integració
Les actuacions hauran de respectar els hàbitats fluvials i de ribera justifiquin la seva relació amb les zones potencialment inundables.
Es regulen les possibles accions en zones d’ambients fluvials.
23 20/12/2016 Departament de Cultura Informe sobre la modificació puntual Possibles afectacions a jaciments
arqueològics d’interès
Intervenció arqueològica preventiva pels
projectes admesos Zones de protecció arqueològica i elements d’interès cultural incorporats a la cartografia d’ordenació i règim de protecció inclòs a la normativa
20 23/12/2016 Medi Ambient Informe sobre adequació del EAE modificació puntual NNSS
Unificar definicions de les claus i subclaus
11 i 11.a entre la memòria de la modificació i l’estudi ambiental
Corregir l’error en el valor del mapa de pendent
Revisar possibles afectacions a terrenys qualificats com a PEIN Correccions realitzades
21 23/12/2016 Diputació de Informe sobre EAE Informe favorable
Tarragona
22 26/01/2018 Direcció
General de
Polítiques
Ambientals i
Medi Natural Declaració ambiental estratègica Incorporar a la normativa les següents determinacions:
1. Ampliar la franja d’influència de 250 m a la resta d’espais d’interès natural (PEIN)
2. Prohibir les rompudes per a la implantació de càmpings
3. Mesures per a la protecció i foment de la vegetació autòctona
4. Establir dimensions i aforament per tal de fomentar un model de baixa intensitat
5. Fixar que els plans o projectes derivats integrin necessàriament les mesures de prevenció
d’incendis 1. Franja inclosa a la cartografia d’ordenació del SNU. Article
180.4.j
2. Article 179.4.g i 180.4.g
3. Criteris ambientals. Prohibició de rompudes. Mesures de protecció
del paisatge. Mesures de protecció dels recintes amb vegetació natural. Protecció envers instal·lacions de xarxes de transport d’energia. Article
179.4.c,l; 180.4.c, d, f, m
4. Condicions generals del model de càmping: categoria 2a o 3a
5. Mesures de prevenció d’incendis. Article 179.4.j; 180.4.k
23 11/12/2017 Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre Informe previ a l’aprovació provisional Valoració de la proposta: La proposta no contradiu les
determinacions del PTPTE

Valoració urbanística:
Incorporar a l’article 84 els ajustos en la
regulació de l’ús vitivinícola i agrícola i els usos no admesos segons la MPNSP 2011/43941/E.
Traslladar els plànols de regulació de l’activitat de càmping als plànols de regulació del SNU de les NSP. Preveure una regulació normativa per a cadascuna de les qualificacions l’ús de càmping. Article 84 incorporat
Plànols d’ordenació del SNU esmenats

No són canvis substancials en el sentit de comportar l’exigència d’un nou termini d’informació pública, tot això de conformitat amb l’article 112.4 del RLUC.

Quart. REMETRE l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, juntament amb els plànols d’ordenació en suport informàtic, per tal d’interessar llur aprovació definitiva.

Cinquè. NOTIFICAR els presents acords als al·legants, als efectes oportuns.

5. APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DEL MODEL DE CONTROL INTERN PER A LA FISCALITZACIÓ I INTERVENCIÓ DE LA GESTIÓ ECONÒMICA FINANCERA A L’AJUNTAMENT.

L’Ajuntament ha d’aprovar el model de control intern simplificat, en règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia, de requisits bàsics, per a les despeses i obligacions, i de control inherent a la presa de raó en comptabilitat, com a procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre els drets i ingressos d’aquesta Entitat local, en aplicació del Reial Decret 4242017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern de les entitats del sector públic local.

A. ANTECEDENTS

1. La funció de control intern de la gestió econòmica financera i pressupostària de les entitats locals es regula amb caràcter general en els articles 92, 133 i 136 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local (LRBRL), i en els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), i concretament, en el Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local (RD 424/2017).

2. L’article 213 del TRLRHL estableix que les funcions de control intern s’exerciran en les entitats locals amb l’extensió i efectes que es determinen en els articles següents de la llei, respecte de la seva gestió econòmica, dels organismes autònoms i de les societats mercantils d’elles dependents, en les seves modalitats de funció interventora, funció de control financer, inclosa l’auditoria de comptes de les entitats locals que es determinin reglamentàriament i funció de control de l’eficàcia.

3. El RD 424/2017 té per objecte el desenvolupament del reglament previst a l’article 213 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i la seva finalitat és la regulació dels procediments de control intern, la metodologia d’aplicació i els criteris d’actuació a les entitats locals en termes homogenis amb els desenvolupats en altres àmbits del sector públic.

4. Per l’Alcaldia, en Resolució de data 19 de juny de 2018, es va disposar la formació d’Expedient per a, conforme l’article 13.1 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, la implantació, en el seu cas, del règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsic, en quan a les despeses i obligacions i respecte dels extrems fixats per l’Acord del Consell de Ministres previst en l’article 152.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, i de substitució de la fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la tresoreria de l’Entitat local i els seus ens dependents amb pressupost limitatiu, pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat.

5. En data 20 de juny de 2018 s’ha emès Informe per la Secretaria Intervenció de l’Entitat.

B. LEGISLACIÓ APLICABLE

Està constituïda bàsicament per les següents normes :
a. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases del règim local (LRBRL)
b. Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL)
c. Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local (RD 424/2017)
d. Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional
e. Resolució de 2 de juny de 2008, de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 30 de maig de 2008, actualitzat per Acord de 7 de juliol de 2011, pel que és d’aplicació a la previsió dels articles 152 i 147 de la Llei general pressupostària, respecte de l’exercici de la funció interventora en règim de requisits bàsics.

C. FONAMENTS DE DRET

1. L’article 4 del RD 424/2017 estableix que l’òrgan interventor de l’entitat local, en l’exercici de les seves funcions de control intern, està sotmès als principis d’autonomia funcional, exercici desconcentrat i procediment contradictori i haurà d’exercir el control intern amb plena autonomia respecte de les autoritats i les altres entitats la gestió de les quals sigui objecte del control. A aquests efectes, els funcionaris que el portin a terme han de tenir independència funcional respecte dels titulars de les entitats controlades. L’òrgan interventor ha de disposar d’un model de control eficaç i per a això se li han d’habilitar els mitjans necessaris i suficients.

A aquests efectes el model ha d’assegurar, amb mitjans propis o externs, el control efectiu de, com a mínim, el vuitanta per cent del pressupost general consolidat de l’exercici mitjançant l’aplicació de les modalitats de funció interventora i control financer, i del cent per cent del mateix en el transcurs de tres anys consecutius.

2. L’article 6 del mateix RD 424/2017, estableix que l’òrgan interventor pot fer ús, en l’exercici de les seves funcions de control, del deure de col·laboració, de la facultat de sol·licitar assessorament, de la defensa jurídica i de la facultat de revisió dels sistemes informàtics de gestió d’acord amb el que preveuen els paràgrafs següents.

Concretament, l’apartat 4 d’aquest article 6, estableix que els òrgans interventors poden sol·licitar, a través del president de l’entitat local, l’assessorament i informe dels serveis d’assistència municipal i dels òrgans competents de les diputacions provincials, els cabildos, els consells insulars i les comunitats autònomes uniprovincials.

3. Previ informe de l’òrgan interventor i a proposta del President, el Ple de l’Entitat Local podrà acordar el règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia, segons l’article 219.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març en relació amb el 13.1 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local.

4. L’article 39 del RD 424/2017 estableix que podran aplicar el règim de control intern simplificat aquelles entitats locals incloses en l’àmbit d’aplicació del model simplificat de comptabilitat local (Regla 1 de la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local, aprovada per l’Ordre HAP/1782/2013, de 20 de setembre), i que són les següents :

a. Els municipis el pressupost dels quals no excedeixi els 300.000€.
b. Els municipis amb pressupost superior a 300.000€ però que no excedeixi els 3.000.000€, i la població dels quals no superi els 5.000 habitants.
c. La resta d’entitats locals sempre que el seu pressupost no excedeixi els 3.000.000€.

Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, s’ha de prendre com a import del pressupost el de les previsions inicials d’ingressos de l’últim pressupost aprovat definitivament per l’entitat local i, si s’escau, el de les previsions inicials d’ingressos que, per a l’entitat local i els seus organismes autònoms, es dedueixi de l’estat de consolidació del pressupost a què fa referència l’apartat 1.c) de l’article 166 del TRLRHL, corresponent a l’últim pressupost aprovat. I, per a la determinació del número d’habitants s’efectuarà en funció de les xifres de població resultants de la última revisió del padró municipal.

Quan una entitat que aplica el règim de control simplificat deixa de complir aquests requisits, només estarà obligada a aplicar el model normal de control, si aquesta circumstància es manté durant tres exercicis consecutius; tenint en compte que el model de control s’haurà d’aplicar, en qualsevol cas, per exercicis complerts i per totes les entitats que formen part del sector públic de l’entitat local.

Aquest Ajuntament, d’acord amb les xifres de població resultants de la última revisió del padró municipal, té una població de dret de 1.151 (mil cent cinquanta-un) habitants, i l’import de les previsions inicials d’ingressos de l’últim pressupost aprovat per l’entitat local i, si s’escau, el de les previsions inicials d’ingressos que, per l’entitat local i els seus organismes autònoms, es dedueixi de l’estat de consolidació del pressupost a què fa referència l’apartat 1.c) de l’article 166 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL), corresponent a l’últim pressupost aprovat, és de 1.806.500€ (un milió vuit-cents sis mil cinc-cents), variables de població i pressupost que fan que estigui inclòs en l’àmbit d’aplicació del model simplificat de comptabilitat local, i per tant, es pugui acollir, d’acord amb l’article 39 del RD 424/2017, al règim de control intern simplificat.

L’article 40 del RD 424/2017 estableix que les entitats acollides al règim de control intern simplificat hauran d’exercir la funció interventora, en les seves dues modalitats de règim ordinari i especial de fiscalització i intervenció limitada prèvia, respecte a la gestió econòmica de l’Entitat Local, no sent d’aplicació obligatòria la funció de control financer, sense perjudici de l’aplicació de l’auditoria de comptes en els supòsits previstos en l’article 29.3.A) del mateix RD 424/2017 i d’aquelles actuacions la realització de les quals per l’òrgan interventor deriva d’una obligació legal.

L’exercici d’aquesta funció interventora es realitzarà en els mateixos termes a totes les entitats locals, independentment de que el règim de control aplicat sigui el simplificat o el general; no obstant, en l’exposició de motius del RD 424/2017, el legislador considera raonable, sobretot pel que fa a les entitats locals que optin pel règim de control simplificat, l’aplicació de la fiscalització prèvia limitada, sempre i quan el ple adopti els acords oportuns de conformitat amb els articles 219.2 del TRLRHL i 13 del RD 424/2017.

5. En matèria de drets i ingressos, l’exercici de l’expressada funció interventora comprendrà la intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets de contingut econòmic i ingressos o moviment de fons de valors.

La fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la tresoreria de l’entitat local (i la dels seus organismes autònoms) es podrà substituir, sempre que ho acordi el ple, pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat i, si s’escau, pel control posterior dels drets i ingressos de la tresoreria de l’entitat mitjançant l’exercici del control financer; com a procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre els drets i ingressos, en els termes que preveuen els articles 9.1 i 40 del RD 424/2017.

L’apartat 2 del citat article 9 disposa que el control posterior dels drets i ingressos de la Tresoreria de l’Entitat Local i la dels seus organismes autònoms s’efectuarà mitjançant l’exercici del control financer.

Serà el Ple de la Corporació l’òrgan competent que podrà acordar la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la inherent a la presa de raó en comptabilitat i per actuacions comprovatòries de control financer.

Aquest control financer posterior es durà a terme mitjançant la utilització de tècniques de mostreig o auditoria que han de ser objecte de valoració i desenvolupament per part de la Intervenció d’aquest Ajuntament.

No obstant això, ha de tenir-se en compte que no serà possible acordar la substitució de la fiscalització prèvia de tots els drets i ingressos de l’Entitat, ja que, conforme l’article 9.3 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, els actes d’ordenació i pagament material derivats de devolucions d’ingressos indeguts sempre seran sotmesos a la funció interventora plena prèvia.

En tot cas, de no acordar-se de forma expressa la referida substitució, serà aplicable fiscalització prèvia plena a tots els actes, documents o expedients susceptibles de produir drets de contingut econòmic i ingressos o moviment de fons de valors.

6. Els articles 7 i següents del RD 424/2017 estableixen que la funció interventora, que podrà ser exercida com a fiscalització prèvia o com a intervenció prèvia, segons el cas, té per objecte controlar, abans que siguin aprovats, els actes de l’entitat local i dels seus organismes autònoms, sigui quina sigui la seva qualificació, i, en els supòsits en què ho determini la normativa aplicable, els consorcis adscrits, que donen lloc al reconeixement de drets o a la realització de despeses, així com els ingressos i pagaments que se’n derivin, i la inversió o l’aplicació en general dels seus fons públics, amb la finalitat d’assegurar que la seva gestió s’ajusti a les disposicions aplicables en cada cas.

Pel que fa referència al procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre despeses i obligacions, l’article 13.1 del mateix RD 424/2017, de 28 d’abril, estableix que, previ informe de l’òrgan interventor i a proposta del president, el Ple de l’Entitat local podrà acordar el règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics. Per tots aquests casos en què el Ple acordi la fiscalització i intervenció limitada prèvia, l’òrgan interventor es limitarà a comprovar els requisits bàsics que es detallen a l’apartat 2 de l’article 13, estant subjectes a control posterior, mitjançant l’exercici del control financer.

Per a la determinació dels requisits considerats bàsics cal atendre a aquells que assegurin l’objectivitat, la transparència, la no discriminació i la igualtat de tracte en les actuacions públiques, i resultaran d’aplicació en tot cas els requisits bàsics recollits en l’Acord del Consell de Ministres vigent en cada moment, en tot allò que sigui d’aplicació a les entitats locals.

I en conseqüència, resultarà aplicable el règim ordinari de fiscalització i intervenció prèvia respecte dels tipus de despeses i obligacions per als quals no s’hagi acordat el règim de requisits bàsics als efectes de fiscalització i intervenció limitada prèvia, el mateix que, al marge ja d’acord, per a les despeses de quantia indeterminada.

Com ja s’ha avançat, en els casos en què el Ple adopti el règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics, l’òrgan interventor es limitarà a comprovar els requisits bàsics següents :

a. L’existència de crèdit pressupostari i que el proposat és l’adequat a la naturalesa de la despesa o obligació que es proposi contreure. S’entén que el crèdit és adequat quan financi obligacions a contreure o nascudes i no prescrites a càrrec de la tresoreria de l’entitat local que compleixin els requisits dels articles 172 i 176 del TRLRHL.
En els casos en què el crèdit pressupostari doni cobertura a despeses amb finançament afectat s’ha de comprovar que els recursos que les financen són executius, i s’ha d’acreditar amb l’existència de documents fefaents que n’acreditin l’efectivitat.
Quan es tracti de contreure compromisos de despeses de caràcter plurianual s’ha de comprovar, a més, si es compleix el que preceptua l’article 174 del TRLRHL.
S’entén que el crèdit és adequat quan financi obligacions a contreure o nascudes i no prescrites a càrrec de la tresoreria de l’entitat local que compleixin els requisits dels articles 172 i 176 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

b. Que les obligacions o despeses es generen per un òrgan competent. En tot cas s’ha de comprovar la competència de l’òrgan de contractació o concedent de la subvenció quan aquest òrgan no tingui atribuïda la facultat per aprovar les despeses de què es tracti.

c. Els altres aspectes que, per la seva transcendència en el procés de gestió, determini el ple a proposta del president i previ informe de l’òrgan interventor. A aquests efectes, independentment que el Ple hagi dictat acord o no, es consideren, en tot cas, transcendents en el procés de gestió els aspectes que fixi l’acord de Consell de Ministres vigent respecte l’exercici de la funció interventora en règim de requisits bàsics, en els supòsits que siguin aplicables a les entitats locals, que s’han de comprovar en tots els tipus de despesa que comprèn.

7. En relació a aquest règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics respecte de despeses i obligacions, l’article 13 RD 424/2017, de 28 d’abril, preveu que, addicionalment, el Ple de la corporació pugui aprovar altres extrems addicionals que tindran la consideració de requisits o tràmits essencials. Aquests extrems haurien de tenir com a finalitat assegurar l’objectivitat, la transparència, la no discriminació i la igualtat de tracte en les actuacions públiques.

No obstant, encara que l’Entitat no hi acordi d’addicionals essencials, els òrgans de control que observin alguna incidència en el compliment dels requisits propis d’un expedient sempre podran fer ús de la seva facultat de formular observacions complementàries en la fiscalització i intervenció limitada prèvia, conforme es preveu a l’article 14 del RD 424/2017, de 28 d’abril, que disposa que “l’òrgan interventor pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que aquestes tinguin, en cap cas, efectes suspensius en la tramitació dels expedients. Respecte a aquestes observacions no és procedent el plantejament de discrepància”.

8. L’informe emès per la Secretaria Intervenció de l’Entitat va considerar adient, i aquesta Presidència assumeix el seu criteri a efectes de Proposta d’Acord, l’aplicació del règim de fiscalització limitada prèvia de despeses i obligacions en règim de requisits bàsics, respecte dels extrems fixats per l’Acord del Consell de Ministres previst en l’article 152.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

9. I igualment va considerar adient el mateix Informe de Secretaria Intervenció la proposta d’Acord de substitució de la fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la tresoreria de l’Entitat local i els seus ens dependents amb pressupost limitatiu, pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat, com a procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre els seus drets i ingressos.

En raó dels anteriors antecedents, normativa aplicable i fonaments, i d’acord amb l’Informe de la Secretaria Intervenció, aquest Ple per UNANIMITAT dels set (7) membres presents dels nou (9) de dret que el composen, els regidors Joaquim Ferràs Prats (PDeCAT), Rosanna Rel Aguilar (PDeCAT), Ricard Grau Rallo (PDeCAT), Mercè Mulet Griell (PDeCAT), Jordi Martín Cuello (Més Orta – Acord Municipal), Albert Fabregat Samper (Més Orta – Acord Municipal) i José Sabaté Capafons (PP), ACORDA:

Primer. D’aplicació del règim simplificat pel control intern de l’activitat econòmica financera de l’entitat local, en els termes que preveuen els articles 39 i 40 del Reial Decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual s’estableix el règim jurídic del control intern en les Entitats del Sector Públic local, amb efectes d’1 de juliol de 2018.

Segon. De substitució de la fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la tresoreria de l’Entitat local i els seus ens dependents amb pressupost limitatiu, pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat, com a procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre els seus drets i ingressos, en els termes que preveuen els articles 9.1 i 40 de la norma reglamentària esmentada, amb efectes igualment d’1 de juliol de 2018.

Tercer. D’adopció del règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics per a l’exercici de la funció interventora sobre despeses i obligacions, en els termes que preveu l’article 13.1 de l’esmentat Reial Decret 424/2017, de 28 d’abril, i respecte dels extrems fixats per l’Acord del Consell de Ministres previst en l’article 152.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, i també amb efectes d’1 de juliol de 2018.

Quart. De declaració expressa que qualsevol altra tipologia de despesa també estarà sotmesa a fiscalització i intervenció prèvia limitada de requisits bàsics, havent-se de comprovar els extrems generals regulats en el citat Reial Decret 424/2017, de 28 d’abril.

Cinquè. De deixar sense efecte tot allò que reguli l’exercici del control intern a l’Ajuntament que contradigui la normativa vigent en matèria de control intern, a partir de 1 de juliol de 2018.

I no havent-hi cap altre assumpte a tractar es dona per part de l’alcaldia finalitzada la sessió, essent les 23.30 hores del mateix dia, del contingut de la qual estenc la present acta i dono fe.

Vist i plau
L’alcalde

Si t'agrada, comparteix, gràcies: