Salutació

Salutació

Unes paraules de benvinguda

  Anar a Salutació

Regidories

Regidories

Totes les regidories de l’Ajuntament

  Anar a Regidories

Bot

 Actes de plens

Podeu consultar totes les Actes

  Anar a Actes de plens 

Ordenances

Ordenances

Podeu consultar les Ordenances

  Anar a Ordenances

Seu Electrònica

 Seu Electrònica

Descobreix els serveis electrònics

  Anar a Seu Electrònica

Borsa de treball

Borsa de Treball

Fes un cop d’ull a les ofertes de feina

  Anar a Borsa de Treball

 

La Casa de la Vila està situada a la Plaça de l’Església, núm. 3

Telèfon:
977435005
Fax:
97743435407
Correu electrònic:
aj.horta@altanet.org

Horari:
Dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores i dissabtes de 10:30 a 13:00 hores
Atenció al públic dll a dv de 10:30 a 14:00 i dissabtes de 10:30 a 13:00

De la plaça de Missa destaca l’Ajuntament, una de les construccions renaixentistes més notables de la vila. No en sabem la data de construcció, però cal situar-la dintre del període comprès entre el 1560 i el 1620, que és quan té lloc la construcció de la majoria d’edificis renaixentistes de la zona. L’edifici s’estructura en tres cossos definits per impostes, i segueix la tipologia comuna dels edificis renaixentistes de la zona. El primer cos està format per un porxat que consta de cinc pilastres i cinc arcades, que enlaira l’edifici i crea un espai cobert des d’on s’accedeix al carrer de Santa Anna. D’aquestes columnes, tan sols les dos més pròximes a la porta d’entrada de l’edifici són les originals; les altres tres van ser reforçades el 1893, ja que, pel que sembla, es trobaven molt deteriorades i perillava l’estabilitat de l’edifici. Per aquest motiu, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Tomàs Terrats va subhastar les obres d’arranjament amb un preu de sortida de 800 pessetes.

En el segon cos hi ha la planta noble, amb cinc finestres allindades —dos a la façana principal. En el tercer cos es troben les golfes, on hi ha una galeria d’arcs de mig punt sobre àmplies pilastres, coronada per una cornisa amb gàrgoles que representen animals fantàstics. Mirant la seva façana, hi destaca un retaule emmarcat entre els dos finestrals, que evoquen una escena commemorativa de la Constitució de Cadis. El fresc original, molt malmès, es troba davall de l’actual reproducció, que va ser col·locada l’any 1981. La pintura és un fresc que representa el rei Ferran VII dintre d’una orla i custodiat per dos guàrdies civils vestits de gala, i unes frases que fan referència a la nova Constitució.
En altres municipis de la zona també es realitzaren aquesta mena de commemoracions. Un d’ells era el municipi matarranyenc de la Fresneda, on sabem que l’agost del 1813 va arribar un advocat amb l’objectiu de donar a conèixer les excel·lències de la Constitució proclamada per les Corts de Cadis el 1812, i restituir els càrrecs municipals que hi havia abans de la invasió francesa. Constituïda la nova corporació, va acordar declarar tres dies de festa en honor de la nova carta magna i pintar un retaule evocatiu per col·locar-lo a la façana de l’Ajuntament, on hi hauria la imatge de Ferran VII, en aquells moments empresonat a França, una guàrdia d’honor i imatges evocatives de la Constitució. Però quan Ferran VII, un any després, va tornar a Espanya, va anul·lar la Constitució i es va declarar rei absolut, el retaule de la Fresneda es va fer desaparèixer , com va deure passar en altres ajuntaments de la zona, a excepció dels d’Horta i Vall-de-roures. Creiem que la història de la Fresneda no devia variar gaire de la d’Horta.

L’únic espai interior que té un cert interès són les golfes de l’edifici, il·luminades per tota una sèrie de finestrons típics dels edificis renaixentistes. En aquest lloc, l’Ajuntament del 1968, seguint la voluntat expressada per Picasso, va habilitar-lo amb l’objectiu que albergués el Museu Picasso-Pallarès, però com ja és sabut el projecte no reeixí. Actualment s’utilitza com a Saló de Plens, i en una de les seves parets hi podem veure un gran mural, cedit pel Centre Picasso, del pintor americà Matt Lamb (1932-2012).

L’edifici municipal sempre ha estat de dimensions reduïdes, ja que les dependències municipals disposaven tan sols d’una vessant de teulada, la que desaigua a la plaça; l’altra —que desguassa al carrer Santa Anna— aixoplugava dos habitatges de propietat privada. L’Ajuntament adquirí aquests habitatges i el 1999 amplià les dependències municipals. Pel que fa als baixos, es reformaren per destinar-los a espais expositius, i recuperar l’antiga presó. L’espai rep el nom de l’Antiga Presó. Al seu interior hi ha una excel·lent arcada de mig punt, i consta de dos nivells: en el primer podem observar una exposició sobre el «Centre històric d’Orta», que és una petita mostra del treball realitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona i dirigit pel professor Salvador Tarragó. El nivell inferior s’utilitza per realitzar-hi exposicions d’art, i hi podem observar un antic pou —l’aigua neix allí. Pel seu costat s’accedeix a l’antiga presó municipal; abans tan sols s’hi podia entrar des de l’interior de l’Ajuntament mitjançant una obertura que hi ha a la seva part superior, baixant amb una corda o unes escales, però les obres d’ampliació van fer possible esbotzar un tram de paret mitgera que separava l’Ajuntament i un dels habitatges i facilitar la visió actual. La presó és de reduïdes dimensions i gens ventilada, cosa que ens fa pensar que l’estada dels presoners en aquest espai devia ser molt breu i mentre esperaven per ser traslladats a altres calabossos comarcals o provincials. Dels seus inquilins en tenim diverses notícies. Entre elles n’hi ha una del 3 de desembre de 1736, en què s’explica que la corporació municipal decideix tancar-hi Francesc Galí. El motiu era el següent: «no haver tornat les claus de la Confraria de la Il·luminaria de les Ànimes». Com podem veure, eren extremadament rigorosos. D’un altre cas més contemporani en deixa constància una de les cartes de la companya de Picasso, Fernande Olivier, que l’estiu del 1909 va trametre a la seva amiga Alice: «Li vaig parlar, en la meva darrera carta, del boig del poble? És un noi de 23 o 24 anys a qui la misèria i l’anèmia han portat a aquest estat. Altres pensen, sobretot dones, que quan va estar a França persones malintencionades li van fer menjar unes herbes que el van tornar boig. No ho troba curiós? Però és aquí on la història es complica perquè el primer cop que em va veure, es va enamorar de mi… Tots els vespres el tanquen dins la presó, on es passa tota la nit cridant i cantant sense parar. I com vivim al costat de la presó [Hostal del Trompet], he passat moltes nits sense poder dormir…». Com podem veure, la presó també servia per tancar-hi —generalment a les nits— els deficients mentals del municipi, fet que no era exclusiu d’Horta.

 

 

Comparteix a les xarxes socials:

Si t'agrada, comparteix, gràcies: