EL CENTRE PICASSO

El Centre Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i aplega la reproducció, el més fidel possible de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble.

El visitant i l’estudiós trobarà al seu interior, una mostra fefaent dels lligams profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, lligams que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase:

Tot el que sé ho he après a Horta

Cada planta de l’edifici conté diferents parts de la vida de Picasso.
A la planta baixa, s’explica mitjançant objectes, fotografies i paraules del propi Picasso, els forts lligams afectius que s’establiren entre Horta i el pintor.
A la primera planta s’exposen les reproduccions facsímils de les obres realitzades en la primera estada (1898-1899) i les evocacions del 1903.
A la segona planta l’obra cubista realitzada a Horta l’estiu de 1909 i les evocacions del mateix any fetes a Barcelona i París la primavera del mateix any, abans de retornar a Horta.

L’EDIFICI

El Centre PIcasso és un edifici renaixentista de tres plantes situat a l’acabament dels carrers de l’Hospital i del Raval dels Àngels.

La paret que es troba situada a la part del raval ve d’un mur que salva un important desnivell del terreny.
L’edifci consta de tres plantes: a la part baixa hi podem veure tres espitlleres, al segon pis restes de finestres coronelles i al tercer una galeria amb sis arcs. A l’edifici s’hi pot accedir per dues portes una de mig punt, adovellada, situada a la façana principal, per on s’accedeix a la planta baixa i que la que s’utilitza habitualment, i una altra de més elevada que es troba a la paret que dóna al carrer de l’Hospital, per on s’accedeix al primer pis.

En aquest tram de paret també es troba una petita capella adossada, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. A principis del segle XX l’edifici comptava amb un petit campanar, avui desaparegut, i que podem observar en un dels olis que pintà Picasso en la seva estada del 1898.

HISTÒRIA

Les primeres notícies escrites que tenim de l’edifici que actualment coneixem amb el nom de l’Antic Hospital es troben en les ja esmentades Rationes Decimarun del 1279, on en el pagament de la contribució de la dècima hi surt el «capellano Sancti Iacovi». Aquest capellà era el titular de l’església de Sant Jaume, que en aquells moments es trobava fora dels murs de la vila.

Hom creu que a part de ser un lloc de culte complia les funcions d’alberg per als pelegrins o romeus que, procedents de Tortosa, seguien el Camí de Sant Jaume. No obstant, també hi ha altres opinions que sustenten que el Camí de Sant Jaume de l’Ebre no passava per Horta. Aquesta església es creu que cap a mitjan segle XVI es trobava en molt mal estat, i l’any 1575 es construí en el seu lloc l’actual edifici renaixentista. D’aquesta primitiva església dedicada a Sant Jaume tan sols en queda una evocació representada per una pintura de la imatge eqüestre del sant, actualment propietat d’una branca de la família Terrats.

És a partir de finals del segle XVI quan l’edifici fa les funcions d’hospital de pobres i transeünts, és a dir, de beneficència. En els documents que es conserven del segle XIX es feia constar que la seva funció era «acoger enfermos pobres, tanto vecinos como forasteros». Hi havia una Junta Local de Beneficència que s’encarregava de gestionar el seu funcionament, i en cas que hi hagués pèrdues se’n feia càrrec l’Ajuntament. Sabem, a través de la documentació municipal, que el 1849 hi va haver unes despeses de 304 rals, de les quals 112 eren per manutenció dels ingressats, 150 per roba i 45 per medecines. La seva renda d’aquell any va ser de 130 rals, proporcionats pels rendiments d’una finca propietat de la Beneficència coneguda amb el nom de la Sort de l’Hospital, d’una extensió de 161 àrees, i que es trobava situada a la partida de les Creuetes.

El 1837, durant la Primera Guerra Carlina, l’edifici va ser cremat pels liberals, i al seu interior hi van morir quaranta persones. De l’edifici no en degueren quedar més que les quatre parets perquè entre els anys 1852 i 1853 es van fer obres destinades a aixecar el seu interior, que es van pagar per subscripció popular. Un cop acabades, sabem que, dels tres pisos de la casa, la planta baixa i el primer pis servien per allotjar-hi els malalts, mentre que en el segon s’acollien vianants pobres.

La finca (Sort de l’Hospital) és desamortitzada el 1869, i l’adquireix el cirurgià barceloní Agustí Meseguer. L’Hospital perd d’aquesta manera la seva font de finançament, i això provoca el declivi de la seva activitat assistencial.
Ens consta en un document datat al febrer del 1903 l’inventari de tot el material provinent de l’Hospital, que un ciutadà lliura als representants de l’Ajuntament. És molt probable que aquest document fos el certificat de la fi de la seva existència.
Posteriorment l’edifici va ser la caserna de la Guàrdia Civil fins al 1978. Després d’unes obres de rehabilitació que finalitzaren el 1992, les sales de l’Antic Hospital d’Horta han passat a albergar el Centre Picasso.

 

Podeu consultar els horaris, preus i visites aquí centre-picasso-web_pCentre Picasso

 

Comparteix a les xarxes socials:

Si t'agrada, comparteix, gràcies: