La Casa del Delme és l’edifici renaixentista més notable del municipi.

L’immoble, que dóna nom al carrer on es troba —el de la Comanda—, era la casa del comanador hospitaler i se la coneix com a Casa del Delme («del Deume» en l’expressió local).

El delme era un impost que es pagava als hospitalers ¹ i que representava una dècima part dels productes del camp.
El 1706, durant la guerra de Successió, per ordre de les tropes borbòniques el castell d’Horta és enderrocat i amb ell la seu de la comanda hospitalera. Uns anys més tard, el 1712, els hospitalers comencen el procediment per tal de construir la nova seu, en aquest cas dintre de la vila i abandonant definitivament el castell. Referit a aquest tema es conserva un informe redactat el 1712 pel mestre de cases Miquel de Portua sobre uns baixos i pati prop de la plaça d’Horta que el comanador es proposava comprar per construir-hi la nova seu de la comanda amb l’habitació del comanador, graners, trulls i cellers. El mestre diu en el seu informe que es tracta d’una parcel·la de 70 pams en quadre en la que hi ha espai suficient per a les necessitats del comanador i de l’orde. El pressupost de l’obra va ser de 500 lliures valencianes, tenint present que es preveia aprofitar la pedra del castell i agafar fusta de la pineda senyorial.

Les obres es devien dur a terme de manera gairebé immediata, ja que el 1721 en la corresponent visita de millores a la comanda ja era construïda la casa nova del comanador que apareix descrita com a: “Casa con jardin y un patio para tener gallinas contiguo a dicha casa que de nuebo ha fabricado dicho noble comendador don Jeronimo Muñoz de Pamplona a sus expensas después de demolido dicho castillo”. D’altra banda, l’escut que apareix sobre la llinda de la porta corrobora clarament també l’atribució de l’obra a aquest comanador. Posteriorment es va ampliar la propietat amb la compra d’un pati contigu a la casa, del qual es diu el 1736: “cuio pavimento está fortificado y en él delineados los tres trujales que se han de hacer para vino y azeite”.

La porta és d’arc de mig punt. Al damunt de la clau hi ha l’escut de Navarra. Una de les explicacions que trobem sobre la presència d’aquest escut és que en el període comprès entre el 1712 i el 1728 hi havia com a comanador Jeroni Muñoz de Pamplona, i és probable que hi posés l’escut de la seva terra. Cal tenir present que fou a principis d’aquesta època quan els catalans van perdre les llibertats nacionals abolides per Felip V, i que els hospitalers de la castellania d’Amposta sempre es van situar a favor de les causes castellanes. La col·locació d’aquest escut podria interpretar-se, doncs, com un símbol de superioritat sobre una població que va perdre la Guerra de Successió. Al primer pis hi ha tres finestres i una galeria a les golfes amb una garita a l’extrem; el desguàs de la teulada el fa mitjançant tres gàrgoles. L’edifici no surt a les diverses desamortitzacions que es realitzaren en el segle XIX, la qual cosa fa pensar que l’orde el devia vendre abans que l’Estat iniciés les diverses desamortitzacions que tingueren lloc al llarg del segle XIX. A la part posterior, la que mira a ponent, disposa d’un extens jardí.

A la casa que hi ha tocant a la del Delme, i que ocupa l’espai que hi ha entre aquesta i la Creuera, hi havia per la part de les Grases un antic forn de pa. A les seves finestres abalconades hi podem veure unes baranes que constitueixen l’únic detall modernista que hi ha al municipi.
També quasi tocant a la Casa del Delme hi ha dos edificis renaixentistes que criden l’atenció: Casa Clua (Bonaire, 13) i Casa Fortunyo (Bonaire, 10). En aquesta última, a la part superior de la porta, hi podem llegir una data, 1487. Com podem observar en l’estructura de l’edifici, l’estil arquitectònic no es correspon amb la data que hi consta. Una de les explicacions que hi donem és que, quan van construir el nou edifici renaixentista, volguessin conservar la data de l’immoble que hi havia anteriorment i d’aquesta manera deixar constància de la seva antiga presència al municipi. I és que el llinatge dels Fortunyo ha estat, junt amb el dels Bellido, dels més antics del municipi. De Casa Clua en podríem destacar, a part de la seva façana, que en el seu interior hi ha mitgeres en origen d’època medieval, exemplificant una tipologia que fins al moment, el professor Salvador Tarragó, tan sols ha trobat a Horta, habitatges de plantes quadrades amb arc de diafragma ogival, amb un interessant treball de fusta en els forjats .

 

¹ els HospitalersQui eren els Hospitalers?

 

Comparteix a les xarxes socials:

Si t'agrada, comparteix, gràcies: