El terme municipal de Vilalba dels Arcs (750 habitants) es troba a la vall de Voravall i en algunes formacions que pertanyen a les muntanyes de la Fatarella. Tot el territori és molt accidentat, ja que està solcat pels barrancs que porten les aigües a l’Ebre. Des del camí del Calvari se n’obté una imatge elegant i hieràtica alhora, amb les antigues muralles i la porta d’entrada a la població en primer terme.

Es va poblar en temps dels templers i el segle XIV va passar a formar part de l’ordre de l’Hospital. El 1224 va obtenir la carta de població. Cap al final del segle XV es va crear la comanda de Vilalba dels Arcs. Durant la guerra dels Segadors, la població va ser assaltada per mercenaris de l’exèrcit castellà. En temps de les guerres carlines es va fortificar la vila. El 1938, el front republicà es va estabilitzar a Vilalba, a l’indret conegut com a Quatre Camins. L’església de Sant Llorenç, finalitzada l’any 1705, combina elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Com a trets barrocs destaquen la façana principal i l’esvelt campanar de 40 metres d’alçada.

Antigament, el carrer Major estava travessat per porxos, sobre els quals s’alçaven habitatges; actualment són una mostra de la interessant arquitectura popular la Casa Martell i la Casa Coll, entre d’altres. La capella de la Mare de Déu de Gràcia era l’església primigènia i va ser construïda en l’època dels templers. Originàriament era d’estil romànic, de transició al gòtic, tot i que va patir modificacions. Avui dia no s’utilitza per al culte. Un altre dels llocs que es pot visitar és el Calvari, al qual s’accedeix per un camí sinuós i costerut. Envoltat de xiprers altius, acull la capella de la Mare de Déu dels Dolors, d’estil barroc, i la capella de la Mare de Déu de Montserrat. No gaire lluny hi ha els antics safareigs públics, anomenats La Font, un bon exemple d’arquitectura popular.


Comparteix a les xarxes socials:

Si t'agrada, comparteix, gràcies: